El passat 12 de febrer, la Coordinadora per l’Habitatge Digne es va reunir amb el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, amb l’objectiu d’acordar un espai de treball conjunt, exposar les mancances de la llei Òmnibus i presentar els resultats d’una enquesta sobre mobilització ciutadana en matèria d’habitatge. Tot i mostrar-se oberts al diàleg, els representants de la Coordinadora han deixat clar a través d’un comunicat que la seva lluita “es fonamenta en la mobilització popular i no en reunions a porta tancada”.
Durant la reunió, el Govern va proposar a la Coordinadora integrar-se en la Taula d’Habitatge, un espai que, segons l’entitat, fa mesos que està aturat i no té un funcionament clar. Malgrat aquesta oferta, la Coordinadora ha reafirmat que la seva força prové de la participació ciutadana i que qualsevol decisió s’haurà de prendre en espais oberts a tota la població. Així mateix, han advertit que, davant la manca de compromisos ferms per part de l’Executiu, les seves accions no es quedaran en l’àmbit institucional, sinó que es traslladaran al carrer.
Tot i l’evidència del malestar ciutadà, Espot va afirmar durant la reunió que “ara no és moment de mobilitzacions”. Aquestes declaracions han estat rebutjades per la Coordinadora, qui considera que, davant la falta de voluntat política per resoldre la crisi habitacional, “la mobilització és no només necessària, sinó inevitable“. Segons l’entitat, la pressió popular és la “via més democràtica” per garantir la participació ciutadana en la presa de decisions.
En dita reunió, l’entitat també va denunciar la inacció del Govern davant de la coneguda com a ‘trampa del fill’, una pràctica abusiva que afecta nombroses famílies. Mentre que Marsol va defensar la situació afirmant que Andorra està en millor posició que Espanya i França, la Coordinadora va recordar que al primer les víctimes d’aquesta pràctica tenen dret a una indemnització i, en alguns casos, a recuperar el seu habitatge. D’entre les set demandes presentades per posar fi a aquesta problemàtica, només una ha estat acceptada pel Govern, i, segons l’entitat, no aporta cap solució real a les famílies afectades.
“És hora de la resposta del poble”
L’enquesta impulsada per la Coordinadora ha recollit més de 800 respostes, evidenciant un alt nivell de preocupació ciutadana per la crisi habitacional. Segons els resultats, una part significativa de la societat, especialment les classes populars, està disposada a mobilitzar-se per aconseguir millores en l’habitatge. Més de 250 persones han expressat el seu suport a mesures de pressió més contundents, com vagues de lloguers, una vaga general, talls estratègics de carreteres i campanyes de sensibilització.
Les demandes més citades per la ciutadania en l’enquesta són la regulació del mercat immobiliari (45%), la limitació de l’especulació i la protecció dels llogaters (41%), i qüestions laborals i de pensions (21,6%). Només un 6% dels enquestats considera que la solució passa per augmentar les ajudes públiques, fet que, segons la Coordinadora, reafirma la necessitat d’evitar subvencions que beneficiïn especuladors i grans propietaris.
Finalment, l’enquesta ha posat de manifest un creixent suport a la convocatòria d’una vaga general, destacant que una part important de la població veu en aquesta mesura una eina efectiva per fer pressió sobre el Govern. La Coordinadora considera que aquesta tendència demostra “una major consciència sobre el poder col·lectiu de la classe treballadora”. Així mateix, l’entitat ha subratllat la necessitat d’una aliança entre el moviment per l’habitatge i els col·lectius laborals per garantir millores reals en salaris, pensions i drets d’habitatge.
