El judici contra l’excap d’inspecció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha conclòs aquest divendres enmig d’un ambient tens, especialment per part de la defensa. L’advocat de l’acusada ha qüestionat el paper de la CASS en la gestió dels fons i ha criticat l’argument de l’acusació, afirmant: “Fa gràcia que es digui que l’acusada ho ha fet molt malament, però ningú es planteja com ho ha fet la CASS durant aquest temps?”.
En la seva intervenció, la defensa ha subratllat que no va ser fins al 2015 quan es va advertir que no hauria d’haver-hi tants diners en efectiu a la CASS. Així mateix, ha destacat que entre els anys 2017 i 2018, és estrany que ningú s’adonés que l’acusada presumptament retirava fons, tot i que es calcula que durant aquest període podria haver sostret una mitjana de 15.000 euros mensuals.
En el seu torn de paraula, la defensa ha intentat desmuntar l’argument de la Fiscalia, la qual sosté que l’acusada no pot al·legar una addicció al joc com a atenuant. Segons el ministeri fiscal, l’imputada era plenament conscient dels seus actes. En aquest sentit, la Fiscalia ha remarcat que “en cap moment s’ha aportat un informe pericial que acrediti el trastorn”.
Davant d’aquesta acusació, la defensa ha mantingut que l’atenuant hauria de ser considerat, atès que l’acusada va accedir més de 3.500 vegades a un bingo. A més, ha incidit en el fet que l’acusada va perdre el control dels seus actes en un període de dos anys a causa de la seva addicció al joc, també coneguda com a ludopatia.
Paral·lelament, la Fiscalia ha refermat l’acusació de blanqueig de capitals, argumentant que l’acusada i la seva presumpta còmplice, la seva parella sentimental, van adquirir un immoble a Portugal i van finançar diversos viatges amb els fons sostrets. Com a prova, han assenyalat que en un cert moment es van deixar de fer transferències bancàries i es va optar per ingressos en efectiu a Portugal, un destí que visitaven en diverses ocasions cada any.
Davant aquests arguments, la defensa ha sostingut que l’immoble a Portugal és propietat de la parella de l’acusada i que va ser aquesta qui va realitzar els pagaments. Així mateix, ha argumentat que la presumpta còmplice desconeixia l’origen il·lícit dels diners i que pensava que provenien de la nòmina de l’acusada.
Un cop exposats tots els arguments, el tribunal ha deixat la causa vista per sentència, que es farà pública el proper 2 d’abril. La Fiscalia ha reafirmat la seva petició de condemna per a l’acusada, sol·licitant una pena de vuit anys de presó, una multa de 700.000 euros i la inhabilitació durant 10 anys per exercir qualsevol càrrec similar al que ocupava.
Per la seva banda, la defensa ha demanat que la presó provisional es converteixi en ferma, que el perjudici econòmic es limiti a un màxim de 25.000 euros, tenint en compte els 14.700 euros ja abonats per l’acusada, i que es retiri qualsevol responsabilitat civil a la seva parella.
