Les dades que mostren que més de la meitat dels interns del centre penitenciari andorrà pateixen trastorns mentals posen en evidència una realitat preocupant. La privació de llibertat no ha de suposar l’abandonament d’aquests drets, ja que ignorar les necessitats de salut mental no només agreuja el patiment individual, sinó que perpetua l’estigma i les dificultats per a la reinserció.
Un sistema penitenciari basat en la reintegració social ha d’anar més enllà del càstig. Atendre les causes subjacents, com els trastorns mentals, és essencial per donar oportunitats reals de rehabilitació i trencar amb el cercle viciós de la marginació. Garantir suport psicològic i psiquiàtric no és només una qüestió de justícia social, sinó una inversió en la seguretat i la cohesió col·lectiva.
Les persones privades de llibertat continuen sent membres de la societat, amb drets i necessitats que no poden ser ignorats. La presó ha de ser un espai d’acompanyament i tractament, no d’oblit. Només així es pot garantir una segona oportunitat que permeti una veritable reintegració, fonamentada en la dignitat i el respecte pels drets humans.
