- La ministra es resisteix a revelar als consellers les causes de l’acomiadament de Metayer
- En una tensa sessió, només al.lega la falta ‘molt greu’ que, diu, podria haver comès l’exdirectora
A. L.
ANDORRA LA VELLA
- Cantors i excantors, amb pancarta inclosa, interpreten El gran Carlemany a l’arribada dels consellers a Casa de la Vall. Foto: TONY LARA
Al frontó. Els consellers generals van practicar ahir en una tensa sessió de control a Casa de la Vall un fascinant partit de frontó, amb els honorables senyors de l’oposició disparant una i altra vegada la mateixa pregunta –¿Quin és el motiu pel qual Catherine Metayer va ser destituïda dilluns de la direcció del Cor Nacional?– i la ministra de Cultura, Susanna Vela, escudant-se bé en en un gris, opac tecnicisme legal –la falta “molt greu” que, segons el Consorci rector dels Petits cantors, podria haver comès l’exdirectora–, bé en un sorollós, en ocasions escandalós silenci amenitzat pel Gran Carlemany que una trentena de cantors instal.lats a les escales de la porta dels Pariatges va interpretar repetidament durant la sessió. Vela va apel.lar a l’article 104 del codi de relacions laborals, que tipifica com a falta molt greu “actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança”, així com “el robatori, el furt o la malversació comesos dins de l’empresa”. I va afirmar que el Consorci havia pres l’única decisió possible davant de les evidències: “Hem fet el que havíem de fer, per respecte als nens i a les famílies”.
L’article 104 va ser, doncs el mantra que la ministra va repetir durant tota la sessió. A cop de preguntes, rèpliques i dúpliques protagonitzades per la consellera Roser Bastida i Joan Gabriel (Coalició Reformista), i per Carles Ensenyat i Eusebi Nomen (Andorra pel Canvi), Vela va anar esquitxant detalls col.laterals, quincalla per sortir del pas, com ara que hi va haver un vot discrepant a la decisió del Consorci –va respondre novament amb el silenci quan se li va demanar si el cònsol d’Encamp, Miquel Alís, havia donat suport a la destitució– i que se li havia ofert a Metayer la possibilitat de dimitir. Opció que, òbviament, havia refusat. Els arguments amb què la ministra va justificar la negativa a revelar els motius del cessament van ser el “respecte a la intimitat de Metayer” –així ho va dir– així com la “prudència” i el “sentit comú” davant d’una situació que s’acabarà dirimint a la Batllia.
¿CACERA DE BRUIXES? Els arguments de Vela no van convèncer més que el seu grup parlamentari i van precedir l’acusació de “cacera de bruixes” que per dues vegades va ressonar a la sala: la va pronunciar primer Gabriel, i després la va repetir Nomen. Ensenyat, de la seva banda, era l’home del dia: l’únic que, segons va dir, havia accedit a la carta amb què la ministra li havia comunicat dilluns la destitució a Metayer. I va apuntar les línies que haurien portat a tan dràstica decisió: si no és –va venir a dir– per la utilització del Cor en benefici propi; si no és pels 450 euros que va rebre (i ingressar posteriorment a la caixa dels Petits Cantors) pel concert privat del 4 de setembre; si no és perquè no va comunicar oportunament aquest controvertit bolo… ¿per què se la destitueix? I Vela, que sap, però que no contesta: per “respecte”, per “prudència” i per “sentit comú”. El reformista Jaume Serra va posar el dit a la nafra en demanar si s’estava acusant Metayer d’un delicte d’apropiació indeguda, i va insinuar la possibilitat que hi hagués hagut un error fruit de la precipitació en la decisió de destituir-la. La ministra, lacònica com sempre, es va remetre a la falta molt greu de l’article 104 i es va refugiar en el silenci.
aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
