- Els resultats, que es basen en dades recollides en els darrers quinze anys i mostren com la pèrdua d’hàbitats així com l’augment de l’aridesa i de la temperatura, tenen efectes molt negatius sobre la riquesa de papallones
- Imatge de la pitavola, una papallona pròpiament andorrana, al peu d’una persona. Foto: M. R. D / ANA
Pel que fa a les zones de muntanya com a Andorra, s’ha vist que les comunitats estan dominades per papallones fortament especialitzades i molt vulnerables als canvis ambientals. Un exemple paradigmàtic seria el de l’espècie Aricia morronensis, extremadament local a Andorra i coneguda de poques localitats catalanes. Aquesta papallona s’alimenta únicament d’una planta que creix als ambients calcaris de la zona del Casamanya, i qualsevol pertorbació en aquesta zona (humana o climàtica) pot posar ràpidament en perill la població.
D’acord amb el comunicat, si es compleixen les prediccions dels climatòlegs d’un augment de temperatura i d’aridesa en els propers anys, i si s’afegeix el canvi en els usos del sòl a Andorra i a la resta dels Pirineus durant els últims anys, hi haurà uns impactes inevitablement negatius i molt ràpids sobre les poblacions de les papallones, segons apunta l’estudi en què ha contribuït el CENMA.
Aquesta informació, que sovint és fruit d’anys d’estudi i treball minuciós, serveix per avisar dels canvis que s’esdevenen en els ecosistemes i predir-ne algunes conseqüències. En el cas d’Andorra, l’estudi alerta de la importància de mantenir els prats de dall i pastura per conservar unes comunitats molt riques de papallones i de molts altres grups d’insectes molt menys coneguts.