La Federació Andorrana de Natació (FAN) no tenia previst dur cap representant al Campionat d’Europa de piscina curta d’Israel 2015, que es disputarà de demà a diumenge a la localitat de Netanya. L’entitat organitzadora, però, ha convidat a la homòliga tricolor i aquesta ha aprofitat per enviar a Mònica Ramírez i Èric Fernández. Nàdia Tudó i Pol Arias causen baixa perquè la primera resideix i estudia als Estats Units i el segon, perquè està d’exàmens a Font Romeu.
DUES ‘WILD CARDS’ PER A RÍO / La participació tricolor no tindrà cap tipus de pressió, perquè a cap dels dos representants se’ls exigeix un objectiu. Seran simplement entrenaments de qualitat perquè com encara no disposen de la piscina dels Serradells per exercitar-se, el punt àlgid de la temporada s’ha focalitzat en el maig del 2016. «Per aquelles dates hi ha l’Europeu de piscina llarga [a Londres] i és allà on es jugaran la plaça per als Jocs Olímpics de Río de Janeiro», va exposar ahir el seleccionador, Sergi Rayo. Hi ha una invitació concedida pel Comitè Olímpic Internacional per a la categoria masculina i una per a la femenina, per tant serà llavors quan es puguin exigir rècords d’Andorra, no ara. «A nivell físic podem treballar a diari en el gimnàs i estan bé, però no podem treballar el volum que voldríem en l’aigua. Ens deixen entrenar a la piscina del Lycée Comte de Foix dues hores els dilluns, dimecres i divendres, i una els dimarts i dijous. Però no és suficient», va reconèixer Rayo.
Amb aquests horaris, condicionats per les obres que s’estan fent a la instal·lació de la capital, no s’ha planificat la temporada de la manera que haurien volgut, però tant els tècnics com els nedadors estan d’acord en que aquesta era la millor fórmula.
Dimecres, tots dos en acció / Tant Ramírez com Fernández debutaran dimecres. La primera espasa femenina ho farà en els 100 metres esquena, disciplina en la qual té el rècord d’Andorra amb 1.02.39 i la jove promesa masculina en els 50 braça, en la qual té un millor registre personal de 32.6. Per a ell no hi hauran més proves i Ramírez clourà la participació l’endemà dijous amb els 100 lliures, on també té la plusmarca nacional en 57.67. «A Mònica li anirà bé per saber en quina situació està i com va evolucionant per arribar al màxim al maig», va indicar el seleccionador. «Pel que fa a l’Èric, serà la primera competició internacional absoluta [la més important que acumulava fins llavors era els Jocs Europeus de Bakú sub-18] i li servirà per preparar el Català Júnior», que es disputarà el cap de setmana a Sabadell. «Per això només fa una prova, per rodar-se en cites de primer nivell i per no desgastar-se massa».
Osorio convocarà eleccions per a la FAN a l’abril de l’any que ve
Aitor Osorio té clar que, després de 12 anys com a president de la Federació Andorrana de Natació (FAN), complirà el darrer mandat i no es tornarà a presentar. Les eleccions són sempre en any olímpic i el màxim mandatari actual té previst tancar els comptes en assemblea per poder convocar-ne una d’extraordinària amb motiu de les eleccions, a l’abril vinent.
Osorio també sap que hi ha algú interessat en agafar el seu relleu. Es tracta de l’actual tresorer de la FAN, Eduard Perera, que es presenta com una alternativa continuista, ara per ara l’única. «Vull deixar tots els comptes enllestits, tancar números abans que entri el meu relleu. Si puc fer-ho com a president en funcions, convocaria l’assemblea extraordinària de les eleccions al març i si no pogués, ho faria després de la ordinària [datada per a l’abril]», va explicar ahir el president a aquest rotatiu. «Així, qui entri podrà treballar de zero, sense condicionants amb el projecte del nou programa olímpic», que va de setembre del 2016 al del 2020.
«M’he buidat» / Osorio plega perquè està saturat. «Com deia Guardiola, m’he buidat i no vull que la FAN es converteixi en el ‘xiringuito’ de l’Aitor. Si ja no tinc la il·lusió del principi el millor és que me’n vagi», va manifestar sense pels a la llengua. Un altre motiu de pes és que vol dedicar més temps a la família. «Em vaig adonar de que no podia continuar així el dia que la meva filla em va dir: ‘Ah, que avui vens a sopar?’. Moltes setmanes apareixia per casa només el dissabte». Amb tot, no tanca la porta a tornar: «En 4 anys segur que no, però més endavant, perquè no?».
