Els advocats d’Andorra i del sud de França van compartir experiències i coneixements, ahir divendres al matí, al voltant de la correcta gestió de fons de clients. Ho van fer en un seminari organitzat conjuntament pel Col·legi d’Advocats d’Andorra i per la Conférence des Bâtonniers du Grand Sud-Ouest, que va comptar amb la presència d’una trentena d’advocats i degans de tots dos països.
En la trobada, tal com va destacar a l’Agència ANA el degà del Col·legi d’Advocats d’Andorra, Francesc Badia, s’hi va analitzar «una qüestió força delicada», com és la gestió dels fons dels clients per part dels advocats. Badia va remarcar que habitualment els advocats «procurem no gestionar els diners dels nostres clients». Tot i això, hi ha vegades que ho han de fer, com quan cal fer una provisió de fons per afrontar els costos judicials o quan els lletrats reben els diners d’una sentència que posteriorment han d’entregar al seu client.
Habitualment, segons va ademetre Badia, «això no planteja cap mena de problema», però hi ha casos, com ara en la constitució de societats, en què cal «ser molt curosos, perquè entrem en el risc del blanqueig de capitals».
Tot i això, el degà va destacar que a Andorra, aquesta qüestió «la tenim molt ben establerta i fa temps que fem formació en aquest àmbit per evitar riscos».
Diferències amb França / A França, al contrai del que passa al Principat, el sistema per gestionar els fons dels clients és força diferent en diversos aspectes. Tal com va explicar l’advocada i membre del Col·legi d’Advocats d’Andorra, Maïtena Manciet, al país veí del nord existeix una caixa d’advocats nacional, la CARPA, on se centralitzen tots aquests diners que els advocats reben dels seus clients o dels tribunals, de manera que «només acaben passant físicament pels seus despatxos els seus honoraris».
Per Manciet, aquest sistema seria viable a Andorra, tot i que «no sé si seria útil», va afirmar. En aquest sentit, va destacar que al Principat «tenim moltes més obligacions relacionades amb la gestió dels fons i amb la prevenció del blanqueig de diners, de manera que potser no és tan necessària aquesta caixa centralitzada».
A banda de tot això, i tot i admetre que «tenim mot poca legislació sobre aquesta matèria, fins ara no hi ha hagut cap problema», va destacar Manciet. En els darrers 30 anys, segons va explicar l’advocada, «només hi ha hagut el cas d’un advocat que va marxar, però es van poder recuperar tots els diners que tenia dels clients».
