Cinc mesos després de l’entrada en vigor de la Llei del pla de pensions de la funció pública i de reiterades sol·licituds, per part dels sindicats que representen els treballadors de l’administració, per tal que d’una vegada per totes es faci «un desplegament definitiu que ja fa molt que esperem i demanem», la plataforma de sindicats va anunciar ahir «la possibilitat de demandar el Govern en cas que la diferència entre el percentatge de rendiment de l’actual compte bancari i el que aporti l’entitat gestora» sigui notòria. Si, un cop es constitueixi la comissió de seguiment, es constata que els beneficis haurien de ser majors que el rendiment que hi ha actualment, no dubtarien en portar l’Executiu davant de la justícia: «Una cosa és parlar d’un 0,5% i l’altra del 2%», tal com va constatar ahir el portaveu de la plataforma de sindicats de funcionaris, Gregori Gutiérrez, després de la trobada per valorar la situació entorn de la llei del pla de pensions.
Proposició de dates/ La creació d’aquesta comissió gestora de seguiment és, precisament, una de les peticions que s’inclourà en un escrit que la plataforma va pactar fer arribar al Govern la setmana vinent amb l’objectiu de proposar una «temporització de com considerem que s’hauria de fer el desplegament de la llei».
Finals d’aquest any és la data límit que des del col·lectiu es consideraria apropiada per procedir a fer «la redacció definitiva del reglament de la comissió de seguiment», la celebració d’eleccions per designar els membres d’aquest ens i l’obertura del plec de bases per contractar l’entitat gestora. L’escrit calendaritzarà tots els passos, «ja que en cinc mesos el Govern no ha tingut temps de fer-los efectius, els hi proposem nosaltres», va explicar Gutiérrez.
La carta dirigida a l’administració servirà d’igual manera i «una vegada més», per demanar «els números, comptes i tot el que concerneix a l’aportació que fa el funcionari al pla de pensions» ja que «des del Govern no se’ns ha dit a quines entitats són aquests comptes bancaris, com són, quants diners hi ha per ara, quantes persones hi participen», entre altres dades, com quina és l’aportació que es fa des del propi Executiu.
L’incompliment del desplegament de la denominada llei de la funció pública no és l’única obligació de la que des de la plataforma es considera que peca l’Executiu: «Se’ns va prometre deixar inoperatives les retallades salarials abans de les eleccions i aquestes promeses encara no s’han complert», va lamentar Gutiérrez, qui va afegir que l’exigència d’aturar les retencions ei la qüestió dels triennis se sumaran a les peticions que inclogui el document.
Gregori Gutiérrez va voler exigir al Govern, en nom dels sindicats de representació dels treballadors de l’àmbit públic, «que es deixi de parlar de meritatge d’una vegada per totes». Asseguren que «aquesta llei no és de meritat», tot posant l’exemple «d’afiliats que es jubilen ara» i que, «per una qüestió de tres mesos» la llei no contempla aquest factor, «al contrari». Per a la plataforma es tracta d’una desigualtat.
