Tot just fa dos mesos i escaig d’ençà el llançament de la moneda nacional al mercat i el sector ja és conegut entre els residents com a via alternativa per a embutxacar-se uns diners extra. Les monedes amb els guixos de l’escut, la Casa de la Vall, el campanar rodó i l’isard van molt cotitzades entre els que professen una passió pel diner allunyada de la seva vàlua econòmica. Els funcionaris de l’administració que s’encarreguen de la seva distribució entre els ciutadans i ciutadanes d’Andorra ho saben prou. Molts aprofiten el període vacacional arribat amb la Setmana Santa per adquirir els lots d’euro que els pertanyen com a residents. I és que s’ha de disposar de temps per anar-les a buscar.
Ahir, el servei de Tràmits del Govern acumulava cues de més d’una cinquantena de persones. El temps d’espera per acudir a la taula reservada a la K, espai habilitat en especial i únicament per a l’entrega del producte per a la col·lecció, va arribar a superar l’hora. El motiu de l’ànsia per fer-se amb les monedes no sorgeix d’una psicosi desvetllada per la por per no poder fer-se amb un dels estoigs; Govern va preveure un lot per a cadascun dels habitants del país i així ho va garantir novament la setmana passada.
Si bé algunes de les persones asseguraven recollir les monedes pel sol interès de tenir-les com a objecte emblemàtic, molts reconeixien la intenció de comprar-les per a la seva posterior venda a terceres persones que, al seu torn, les faran arribar a fervents amants que les atresoraran amb cap altre motiu més enllà de completar la seva col·lecció personal.
Taxistes, cambrers, banquers però també funcionaris tant de jardins com dels cossos de seguretat. N’hi ha que ja han obtingut uns guanys superiors als 10.000 euros amb aquesta activitat. No són precisos coneixements de broker. Només cal no tenir la mala pota d’intentar comprar-ne de nou un cop ja s’ha estat registrat informàticament –no entrarem a valorar la pertinença o equívoc de l’obertura d’un expedient per aquesta espifiada.
Fins a la mateixa sortida de l’edifici governamental es desplaçaven els qui abans romanien a les portes de les filatèlies del país per negociar amb els posseïdors de les monedes. Si es té una mica de traça en l’intercanvi, el benefici pot arribar a assolir 20 vegades el preu real del lot. O més. L’especulació sobre l’euro andorrà ha apuntat un increment considerable des la seva sortida al carrer. Si, durant els primers dies, els visionaris aprofitaven la ignorància de la gent sobre el valor que un dia podrien adquirir aquestes peces que, per a molts, només són un objecte més acumulant pols o ocupant un espai en els calaixos plens d’inservibles, ara es veuen obligats a regatejar amb la gent del carrer que ha sentit a parlar el veí dels 90 euros de benefici provinents de la venda d’un paquet que li n’ha costat tres i poc. En menys de dos mesos, les carteres adquiribles al Govern pel preu facial de 3,88 euros han passat de ser comprades a 25 a tenir un valor superior als 90 euros.
El seu destí és variable: les monedes andorranes poden trobar-se tant a fires especialitzades com anar a parar a les mans d’especuladors que aprofiten els dies d’esquí, compres i relax a Caldea per comprar la preciada moneda. O a la inversa.
El valor de les monedes d’euro del Principat resideix, no només en la seva recent sortida al carrer, sinó en la seva ínfima tirada en comparació amb les tongades que contínuament es fan de la lira turca o el baht tailandès, per posar dos exemples que, alhora, no il·lustren un diner representatiu com són el dòlar o qualsevol moneda de l’Europa central. És a dir, l’emissió de diner andorrà, ara per ara, és irrisòria en comparació amb les d’altres països, el que la dota d’un valor especial similar al de la moneda monegasca o la de Liechtenstein, ambdues apreciades febrilment des l’àmbit numismàtic.
Les pàgines de subhastes i venda online segueixen bullint amb l’euro. Les dites, a falta de diversos dies per que finalitzin les licitacions, són nombroses i superen els 120 euros. Als bars, la gent n’ofereix 90.
Lluny d’aturar-se l’especulació que a tota costa es volia evitar des del Servei d’Emissions i del Govern, va en augment. Les monedes andorranes són un bé preuat a l’exterior per la seva escassetat. I a l’interior pels fruits que un en pot treure.
