Som com Som va presentar ahir un informe mèdic donant resposta als 16 requisits que demana la Comissió de Cartera de Serveis i Productes de la Salut perquè s’inclogui el trastorn d’identitat de gènere, la disfòria, la transsexualitat i la intersexualitat dins dels serveis de la CASS.
L’associació requereix que es paguin els tractaments hormonals necessaris i les proves específiques en aquests casos «perquè són bàsics i a Catalunya, per exemple, ja fa 10 anys que es cobreixen», segons va afegir el president de Som com Som, Carles Perea.
El president també va destacar que aquest «no és un informe que només hem de presentar nosaltres, tothom qui vol incloure un servei a la CASS l’ha d’entregar perquè la comissió encarregada pugui valorar la demanda» i decidir si cal fer-la efectiva o no.
Formació específica / Entre altres, l’informe demana que s’especifiqui si –en cas d’implantar-se finalment el servei que es demana– hi ha alguna necessitat organitzativa a nivell de personal o d’equipament. En aquest sentit, «nosaltres hem dit que no, perquè el que es necessitaria seria incidir més en el tema de la formació que no pas en un personal nou», va destacar Perea.
Precisament, i en paral·lel, el president de Som com Som va remarcar que el tema de la formació «ja l’estem treballant amb el cap de Medicina Interna i amb la direcció assistencial del SASS. La nostra voluntat és que, aprofitant que l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell té un conveni amb l’Hospital Clínic de Barcelona, es pugui potenciar la gestió i seguiment dels casos de trastorn de la identitat de gènere, disfòria i intersexualitat» entre ambdós centres. Amb aquesta premissa, «estem mirant que hi hagi un especialista a Andorra en aquesta matèria que pugui fer el seguiment –conjuntament amb la Unitat de la Identitat de Gènere del Clínic– dels casos que arribin a Andorra».
Tot i això, Perea va matisar que al país els metges «ja hi són, hi ha professionals, i el que s’està fent ara és valorar i assignar quin pot ser el metge de referència que podria fer aquesta col·laboració amb Barcelona». El president de l’associació també va puntualitzar que aquest treball en conjunt podria «facilitar molt el procés. Ja que actualment els pacients estan baixant a Barcelona cada tres mesos, i en lloc de fer això, amb l’especialista a Andorra podrien baixar un cop a l’any per fer el seguiment amb el metge de Barcelona i fer la resta del seguiment des d’aquí».
Una espera llarga / Perea va recordar que, actualment, «quan sol·licites hora per fer l’informe conforme tu no tens cap tipus de malaltia, de trastorn límit de la personalitat o esquizofrènia per poder canviar de gènere, tens una espera de sis a vuit mesos, i aquesta es fa molt llarga». Tot i això, «a Andorra es pot fer l’acompanyament psicològic, però el tractament mèdic al Principat no s’està fent, i nosaltres creiem que al SAAS hi ha bons professionals i poden fer aquest seguiment».
