El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per la defensa de l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, contra les diferents determinacions amb què instàncies inferiors confirmaven la provisionalitat de la seva condició de pres.
El Constitucional va acceptar a principis d’aquest mes, tal com es va fer públic ahir a través d’un edicte difós pel Butlletí Oficial (BOPA), la demanda d’empara per part de l’antic gerent de BPA, que considera vulnerat el seu dret fonamental a la llibertat. Més concretament, el recurs de Miquel demana al Constitucional que consideri fer «cessar la pròrroga de la presó provisional declarant nuls els autes en què s’ha acordat». L’entrada a tràmit no suposarà, per contra, la sortida del pres de la Comella.
D’altra banda i per conseqüent, l’actuació per davant de l’organisme sol·licita que es declari «la responsabilitat del poder judicial de l’Estat per l’error comès» fins l’actualitat en rebutjar reiterades vegades la demanda que ara arriba a aquesta darrera instància de la justícia accessible a nivell nacional.
Rebuig de les pròrrogues / Després de més d’un any i mig al Centre Penitenciari i quan ja es troba en la pròrroga extraordinària, les reiterades demandes en contra de la condició de provisionalitat han arribat a la darrera secció judicial abans de passar a organismes supranacionals. El Constitucional avaluarà, amb aquesta acceptació del recurs, els arguments pels quals la representació processal de Joan Pau Miquel assegura violat el seu dret fonamental a la llibertat.
Les constants desestimacions per part dels magistrats als quals Miquel acudia en cerca d’empara van portar el seu advocat a recórrer al Constitucional perquè cessi les quatre pròrrogues que l’han dut a trobar-se en la darrera prolongació de què disposa la batlle encarregada del cas, Canòlic Mingorance, per finalitzar una instrucció que ja dura 18 mesos i que manté a Miquel engarjolat.
El recurs del qual ahir es coneixia l’arribada al Constitucional cerca tombar «l’aute de l’11 de març del 2016, dictat per la Batllia», així com «l’aute confirmatori de l’anterior del 5 d’abril», dictat per Corts, a més de «l’aute del 19 de maig» de la Batllia de Guàrdia i la sentència del passat 11 d’agost amb la qual la Sala Penal del Tribunal Superior. Tots ells aprovaven o ratificaven la pròrroga de privació de la llibertat amb caràcter provisional.
Arrest i col·laboració / Abans d’arribar al Constitucional, Joan Pau Miquel passava per la bancada del Tribunal Superior. La vista va tenir lloc el passat 13 de juliol i, de fet, va ser la darrera ocasió en què els mitjans de comunicació van tenir l’ocasió de coincidir amb l’exrepresentant de BPA. Durant aquella intervenció, Miquel va sol·licitar personalment al Tribunal sortir del Centre Penitenciari de la Comella tot recordant, entre altres aspectes, la seva «demostrada» disposició a col·laborar així com la voluntat d’estar-se amb la família. Els jutges, però, van desestimar el canvi de tancament provisional a arrest domiciliari demanat poc després, a mitjans d’agost i aquesta és, de fet, una de les actuacions de la justícia andorrana que el lletrat de la defensa inclou en el recurs d’empara.
El veredicte desfavorable del Superior difós el mes passat desescoltava la intenció de Miquel de col·laborar, així com l’asseveració que, en cas d’abandonar la presó, romandria al país. Amb tot, l’advocat afegia, en contra de la fiscalia però sobretot de la batlle instructora, que, «després de tant de temps», les proves que no s’hagin trobat ja no apareixeran ara. L’argument per mantenir Miquel a la presó és, justament, la por que entorpeixi la investigació.
