Ens veiem les cares amb unes altres festes de Nadal. Haig de confessar que per a mi aquestes festes són un bon acabament de l’any. No només és la saviesa popular que les ha posat al top ten de les festivitats sinó que ja el mateix sentit comú ens obliga a fer un balanç personal de tancament de l’exercici en curs, el 2017. Alguns m’indicareu que els ingredients religiosos condimenten excessivament el plat de les festes però jo penso que aquí es confonen de manera inseparable les tradicions civils amb les millors aportacions de la nostra cultura cristiana. El Nadal potencia els records dels que ja no hi són, ensems que l’alegria de viure el moment amb els nostres éssers estimats. I posats, doncs, a fer balanços, si algú em pregunta que puc destacar d’aquest any 2017 de manera positiva en els meus comptes personals, aquí i ara, jo diria que la meva situació com a alumne de l’Escola d’Adults de la Seu d’Urgell.
Si se’m permet l’ús de la memòria faré un flash-back cap els anys 50 del segle passat, aquella escola de La Salle, d’aules amples, sorolloses, terra de fusta, que s’obrien per fer una sala de cinema dominical. El pas triomfal cap a l’Institut de la carretera de Lleida, a cal Viader, nois i noies en comú, de cara a completar un batxillerat compartit amb andorrans i cerdans. La Universitat de Barcelona, a Econòmiques, amb el Sindicat Democràtic d’Estudiants en lluita contra un franquisme gairebé omnipotent. Una segona etapa estudiant Història en el marc d’una situació universitària en franca descomposició. I després, dècades d’una vida professional i comercial a la Seu, veí d’Andorra i la Cerdanya, dins de l’Alt Pirineu català. I ara ja jubilat, estudiant les més diverses i interessants matèries a l’Escola d’Adults de la Seu. I aquí em paro.
Per què destaco l’Escola d’Adults de la Seu? En primer lloc perquè aquesta entitat acull una quantitat de gairebé 300 persones d’una variadíssima extracció social. Ni la cocteleria més afinada aconseguiria una combinació d’aquesta categoria: persones que cerquen un certificat d’estudis no aconseguit al seu moment per les raons més diverses; immigrants que volen normalitzar un estatus cultural dins de la seva nova societat; adults de tota mena que cerquen la realització d’uns estudis reglats que els ajudin a trobar feina; jubilats, com jo mateix, que volen optimitzar el temps lliure que la seva vida els concedeix… Quina combinació química de forces gairebé tel·lúriques que ha de ser controlada i potenciada per una mitja dotzena de professionals de l’ensenyament!!
Jo tinc l’oportunitat de participar-hi!! Comparteixo amb altres congèneres els ensenyaments reglats, els exàmens que ens posen els pels de punta, la serietat d’unes activitats educatives finançades íntegrament pel que volem que continuï sent el nostre Estat de Benestar… Tot plegat en el marc d’una institució d’ensenyament a la vegada ambiciosa, popular, participativa i aquesta paraula difícil, «transversal», que indica la complexitat dels objectius a aconseguir per cadascú. I, a més, com si fos un encara més difícil, una voluntat reiterada per part de l’Escola de fer una gran quantitat d’activitats relacionades amb el temps i el lloc que vivim. I ara aprofito per destacar l’alt nivell que es respira a la casa: en la nostra societat catalana estem vivint uns moments d’una gran intensitat i inquietud política i social, on com és lògic que passi en aquestes circumstàncies, hi ha persones que es creuen investides de la raó absoluta i que voldrien de bona fe arrossegar els seus veïns i veïnes pels camins de la seva veritat. Tot això ha quedat fora de les parets de l’Escola d’Adults on ha imperat el més estricte respecte a les opinions de tots i cadascun dels alumnes.
Serveixi, doncs, aquest escrit com a felicitació per a les properes festes de Nadal per als nostres lectors i lectores i com a mostra d’un desig fefaent per què l’ any 2018 sigui un any de progrés per al nostre país, Catalunya. I com a una mostra de la intensa riquesa social i cultural del nostre poble, un exemple ubicat a la Seu, al carrer de Capdevila, l’Escola d’Adults.
