La Unitat de Conductes Addictives (UCA) va atendre el 2016 fins a 500 persones, el que representa un increment del 16% respecte l’any precedent. D’aquestes, un total de 220 consultes van ser per primeres demandes d’ajuda, el que suposa també un creixement d’un 9% respecte les registrades el 2015. Així mateix, també han vist un creixement les consultes externes amb un total de 10.676 visites, un 4% més que l’any 2015.
Segons dades facilitades pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), la majoria dels pacients tractats per l’UCA, concretament el 58,42% del total (260), tenen problemes relacionats amb l’alcohol. Destaca també que el segon programa de desintoxicació que té més pacients és el de cànnabis amb 71, seguit del tabac amb 36. Així mateix, el programa que s’encarrega d’atendre les persones amb trastorn per consum de benzodiazepines moderat o greu va tractar 25 pacients el 2016 i el programa per a addictes a la cocaïna, 21. També per addicció a opiacis se’n van atendre 16, i 15 en el programa de manteniment amb metadona. En aquest darrer cas, cal indicar que l’UCA és el centre dispensador de metadona per aquells heroïnòmans susceptibles de seguir un programa de deshabituació o manteniment amb metadona. S’atén tant la població en llibertat com la població ingressada al Centre Penitenciari.
Finalment, només una persona va ser atesa amb el programa lliure de drogues, destinat a les persones que presenten un trastorn per dependència a opiacis i que es valora que poden intentar deixar-ho sense cap substitutiu com també per aquells que han finalitzat el programa de manteniment amb metadona o naltrexona.
El perfil de l’addicte a l’alcohol / L’addició a l’alcohol, la que més demandes de tractament rep, acostuma a afectar a homes d’entre 40 i 45 anys que ha estat consumidor durant un període de 15 anys o més. El perfil majoritari, a més, té parella i família i realitza una activitat laboral.
Amb tot, l’UCA també confirma que el nombre de pacients amb problemes d’addicció va créixer durant els anys de major crisi econòmica especialment entre persones que s’havien quedat sense feina. Els especialistes asseguren, però, que amb els primers senyals de millora econòmica aquesta situació «s’ha normalitzat».
El tractament / De mitjana, el tractament que segueixen els pacients amb algun tipus d’addició dura un any o més, de manera que una part dels pacients del 2016 ja eren atesos per l’UCA des d’anys anteriors. A més, són tractaments d’una certa complexitat que passen per tres fases diferents. En primer lloc, es porta a terme una desintoxicació que es fa o bé a través d’un ingrés hospitalari o bé a través d’una consulta ambulatòria, depenen del grau de cada cas.
En segon lloc, la deshabituació. Es tracta de fer un seguiment mitjançant visites de seguiment ambulatori individual amb els diferents professionals de l’equip (psiquiatra, psicòleg, treballador social i infermeria), visites de seguiment ambulatori familiar (psicòleg, treballador social), psicoteràpia grupal, control de la presa supervisada de medicació i controls d’orina. En el cas dels pacients que requereixen d’un tractament més intensiu se’ls atén a l’hospital de dia acudint diàriament al centre. Finalment, en els casos en què és necessari es duu a terme la reinserció laboral amb suport especial en la fase de recerca de feina.
Des de la Unitat de Conductes Addictives es recorda que les addicions són malalties cròniques i que, en conseqüència, en qualsevol moment del procés o, fins i tot, una vegada finalitzat el tractament i amb l’alta terapèutica donada el pacient pot patir una recaiguda. Davant d’aquesta situació és molt important que el malalt demani ajuda a l’equip assistencial especialitzat el més aviat possible.
Quan el tractament no funciona / Aquells pacients més greus en què el tractament que se segueix al país no és suficient es deriven a la comunitat terapèutica Centre d’Investigació i Tractament de les Addiccions de Barcelona (CITA), un recurs assistencial de tercer nivell amb el qual la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) té signat un conveni per els pacients més greus.
L’UCA deriva a la capital catalana els pacients que no han aconseguit l’abstinència continuada amb el tractament intensiu de l’hospital de dia del Principat. Durant el procés d’estada a la comunitat terapèutica l’equip de l’UCA està en contacte amb els professionals del centre per tal de conèixer l’evolució del pacients, col·laborar en les estades que es fan al lloc de residència i programar l’alta i la continuïtat del tractament al Principat.
Aquest recurs, només per els pacients més greus, s’utilitza de mitjana entre un 0,7 i un 1% de les persones ateses a l’UCA.
