El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha assegurat que la parròquia no preveu impulsar nous complexos urbanístics amb característiques similars al de la Borda Huguet i ha remarcat que, amb caràcter general, les noves edificacions hauran de respectar una alçada màxima de planta baixa més sis pisos, tal com estableix la normativa vigent.
Així, Cairat ha reiterat que el projecte actual respon a una situació específica derivada de modificacions del POUP aprovades l’any 2022. “Aquest projecte va entrar com a fruit d’unes modificacions del pla que permetien distribuir les alçades i els volums d’una certa manera”, ha indicat. En aquest sentit, ha subratllat que, una vegada superats tots els tràmits i amb “tots els informes sectorials de Govern favorables”, el comú no podia oposar-s’hi. “No ens hi podíem oposar sense generar un perjudici per a l’administració”, ha afirmat.
El cònsol ha remarcat que aquest cas és excepcional i que, a dia d’avui, “és l’única parcel·la o unitat d’actuació que té aquest tipus d’edificabilitat a la parròquia”. Per a la resta de sòl urbà consolidat, ha insistit que les alçades són homogènies i limitades: “Planta baixa més sis, aquesta és la clau urbanística”.
“No ens hi podíem oposar sense generar un perjudici per a l’administració […] És l’única parcel·la que té aquest tipus d’edificabilitat” – Cerni Cairat
En relació amb la possibilitat de repetir aquest model en el futur, Cairat ha vinculat la decisió a la revisió en curs del POUP. “És una de les preguntes que hem de posar sobre la taula”, ha assenyalat, apuntant que caldrà decidir “si hem de construir amb més alçada per alliberar sòl o si volem edificis més baixos”, sempre amb el suport d’estudis tècnics sobre la capacitat de càrrega.
Precisament, ha defensat que la revisió del pla urbanístic ha de servir per “reordenar i repensar aquests espais” i definir no només les volumetries, sinó també els serveis associats a les noves construccions. “Cal veure quins equipaments han de tenir a la vora, si necessitem aparcament i com volem que es desplaci la gent dins la parròquia”, ha detallat.
“Cal veure quins equipaments han de tenir a la vora, si necessitem aparcament i com volem que es desplaci la gent dins la parròquia” – Cerni Cairat
Pel que fa al complex aprovat, Cairat ha destacat que la seva configuració també està vinculada al desenvolupament del nou vial, fruit d’un acord entre l’ens comunal, el Govern i la propietat. Aquest projecte, ha dit, “posarà habitatge al mercat” i ja incorpora la previsió d’accessos. “El projecte ja preveu entrades i sortides de l’edifici”, ha indicat. En aquest sentit, ha precisat que el funcionament de l’espai de pàrquing i la seva connexió amb el nou túnel s’abordarà conjuntament a la taula de mobilitat amb el Govern una vegada la infraestructura entri en servei.
Tot i això, ha remarcat que la integració amb el vial no és una excepció, ja que actualment “contempla entrades i sortides, per exemple, en estacions de servei o altres edificis a la zona”, fet que situa el projecte dins d’una dinàmica viària ja existent. Finalment, el cònsol ha evitat pronunciar-se sobre els terminis d’execució de la construcció, recordant que “són qüestions que corresponen al promotor i a la propietat”.
