El guardó no ve cap a Andorra. Albert Llovera tornava a comptar amb una candidatura per optar al Premi Princesa d’Astúries dels esports, però en aquesta ocasió el jurat tampoc va decidir-se per l’andorrà. El guanyador d’aquesta prestigiosa distinció és la selecció masculina de rugbi de Nova Zelanda, coneguda popularment com els All Blacks.
La candidatura de Llovera era aquest cop conjunta amb el també pilot amb discapacitat Philippe Croizon, i la van presentar els governs del Principat i de França a finals del mes de març destacant especialment l’esperit de superació constant dels dos esportistes al llarg de la seva carrera i els valors que representen. La candidatura andorranofrancesa ja no va arribar a la final. En total, se’n van presentar 24. La segona posició va ser per a Kathrine Switzer, la primera dona que va córrer una marató amb dorsal, i el tercer Ruth Beitia, campiona olímpica de salt d’alçada. El jurat estava composat per Alejandro Blanco, Alberto Borregán, Vicente del Bosque, Marisol Casado, Josep Maria Casanovas, Juan Ignacio Gallardo, Patricia García, Santi Nolla, Edurne Pasabán, Alfredo Relaño i Theresa Zabell Lucas; estava presidit per Abel Antón i com a secretari tenia a Julián Redondo Pérez.
Els All Blacks són els vigents campions del món i és el combinat nacional més llorejat de la història del rugbi amb tres títols mundials dels vuit que s’han disputat, aconseguits el 1987, 2011 i 2015. Aquesta selecció va crear-se el 1893, en un país on la disciplina de l’oval està considerada com a esport nacional. Des del seu naixament i que debutés internacionalment el 1903, només Austràlia, Anglaterra, França, Sud-àfrica i Gal·les han estat capaços de derrotar-la. Té un percentatge de victòries del 76%, situant-se entre els conjunts més exitosos de qualsevol esport. Des de que la World Rugby va crear el rànquing mundial el 2003, el 80% dels temps l’ha liderat, posició que actualment ocupa. El 2014 va assolir la fita d’encapçalar la classificació durant cinc anys de manera consecutiva. A més ha aconseguit el Grand Slam en quatre ocasions, el 1978, 2005, 2008 i 2010.
Però el guardó li arriba no només pels èxits esportius, sinó pels socials. A tothom li ve al cap quan pensa en els All Blacks amb la ja famosa haka, una dansa maorí que realitzen abans de començar els partits per tal d’espantar al rival. Antón ressalta que és «un exemple d’integració racial i cultural» i com a equip han contribuït a «la unitat de neozelandesos de diferents orígens, simbolitzat en la haka, vincle amb les seves arrels i el seu patrimoni ancestral». Es van decidir pels kiwis per «haver-se convertit en una icona d’aquest esport en el món, gràcies als seus extraordinaris èxits esportius aconseguits al llarg dels anys i per reflectir grans valors com la solidaritat i l’esportivitat».
La candidatura guanyadora va ser proposada per l’ambaixador d’Espanya a Nova Zelanda, Manuel Pradas Romaní, i el director de Casa Àsia, Ramón Moreno. El primer executiu de la Federació Neozelandesa de Rugbi, Steve Tew, exposava que la selecció del seu país se sent «humilment honorada» per rebre el premi, que suposa «un gran honor» pel prestigi que té. Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, assenyalava que la concessió del guardó als All Blacks tindrà «una repercussió internacional molt gran».
