L’acceptació dels participants fa que un esdeveniment pugui créixer. I així ho farà l’any vinent l’Skimo6, que comptarà amb dues curses. A aquesta se li sumarà l’Skimo10, que es completarà en dues etapes. El punt de partida estarà a Naturlandia, el primer dia conclourà a Grau Roig i l’endemà continuarà cap a Arcalís. Un primer tast per seguir ampliant la competició els pròxims anys, encara sense data, i que culminarà donant la volta sencera a Andorra.
La segona edició de la prova es disputa diumenge, però els organitzadors ja pensen en la del 2018 i la nova volada que pren. A l’Skimo6, que transcorre per sis refugis, se li sumarà l’Skimo10, que passarà per aquest nombre d’instal·lacions. El recorregut de cara a la segona part de la carrera més extensa encara no està definit. Per a Gerard Riart, director de l’Skimo6, aquesta és una aposta per constituir una «cursa per etapes que quasi no hi ha als Pirineus», tret de l’Altitoy. La resta a Europa es desenvolupen als Alps. Aquesta novetat representarà un punt intermedi del plantejament existent en un futur no massa llunyà i «en uns anys poder fer la volta sencera a Andorra», que es completarà en tres etapes. El salt a aquest objectiu final encara no l’han donat ja que és «millor créixer a poc a poc i bé».
Perquè respecte a la primera edició el nombre d’inscrits d’aquesta prova que es disputa per parelles és força significatiu. Es passa dels 260 corredors del 2016 als 460 actuals. En poc més d’un dia es van tancar les inscripcions. El traçat consta de 31 quilòmetres i 2.100 metres de desnivell, iniciant-se a Naturlandia i finalitzant a Grandvalira-Grau Roig, passant pels refugis de Roca de Pimes, Claror, Perafita, Orris, l’Illa i Montmalús. Té «un recorregut que és espectacular», remarca Riart, que «no és tècnic però sí llarg». L’itinerari consta de quatre ascensions i el mateix nombre de baixades, destacant especialment les 13 manipulacions a realitzar durant el traçat. «És una travessa que no té molta dificultat però sí és d’una llargada considerable», assenyala Joan Turné, director de la cursa.
L’any passat els primers classificats van completar la distància, en unes condicions meteorològiques força dures, en quasi tres hores i mitja. En aquesta ocasió, amb un temps més benigne, calculen que estaran al voltant de les tres. Però la prova no només està pensada per aquells que van a guanyar i miren la classificació. «Volíem fer un tipus de cursa de corredors d’alt nivell i aplegar gent d’esquí de muntanya que mai es posarien en una cursa de nivell top», assenyala Riart. Se centren en què tant els esquiadors nacionals com els estrangers coneguin «les nostres muntanyes», i que repeteixin l’experiència com a lleure: «Esperem que aquest recorregut no només es faci el dia de la cursa, sinó tot l’any, i que sigui una travessa típica d’Andorra». Volen que l’esdeveniment permeti que «la gent vingui a gaudir del magnífic país que tenim».
Un dels participants de la prova és el mallorquí Pere Rullan, corredor de La Sportiva, que formarà equip amb Miguel Caballero. Participa per primera vegada i és «una de les proves de l’hivern que més il·lusió em fan», admet, i per la parella amb què compta l’objectiu que tenen és clar: «Al cap d’un esportista sempre està guanyar la cursa». Un dels elements que el motiven en una prova «com aquesta és fer-la com a equip i haver-te de compaginar amb el company». També l’atrau el caire amb què compta, ja que «és molt important ajuntar l’alt nivell amb el popular».
