Si treuen el cap per la Fira, podran fer un exercici d’aquells que a vegades sorprenen en positiu: Endinsar-se a la història d’una cita ineludible en el calendari del Principat des d’unes pantalles interactives que utilitzen les últimes tecnologies per sorprendre els visitants. Fer el salt del present al passat, de la fira d’estands d’empreses d’última generació i paradetes de productes artesans, a la fira on el protagonisme el tenia el bestiar. Ahir, coincidint amb la inauguració del certamen, l’exercici es va poder fer amb les explicacions d’aquells que ho van poder viure de primera mà, alguns dels cònsols que han encapçalat la corporació de la capital els darrers 40 anys i que com va remarcar l’actual mandatària, Conxita Marsol, cal «agrair-los que creguessin en la Fira per arribar on és avui». De la mateixa manera es va tenir un record per aquells cònsols que ja no hi són: Joan Samarra, Conxita Mora i Rosa Ferrer.
Deixem enrere el seguici d’autoritats actuals, que van d’expositor a expositor tastant, mirant i com és habitual, fent-se fotos d’allò més divertides amb els recursos que se’ls posen a les mans. Que no falti la selfie amb el logo de la Fira de fons o el record en forma de foto dins un mini cotxe elèctric de cartró a l’estand de FEDA!
Els d’abans
Fem parada i ens traslladem al 1974. «Fa tants anys que ja gairebé no me’n recordo», avisa l’excònsol, Benet Pantebre. En aquells anys «només hi havia fira de bestiar. Els propietaris dels animals i els possibles compradors es trobaven i feien els tractes sobre el terreny», exposa.
Pantebre admet que «no ens imaginàvem que mai pogués arribar a ser el què és ara. Ha agafat una pompa enorme i nosaltres no hi estem acostumats», admet, alhora que confessa: «M’emociono quan penso en aquells anys». I és que la seva lluita va ser per intentar que no es perdés la fira del bestiar. Ara desitja que el que s’ha aconseguit «duri 40 anys més».
El canvi
Qui sí que va viure més en primera persona el canvi de format va ser Manel Pons. «Quan només era fira de bestiar sortíem a la finestra del comú, vèiem el torronaire d’Agramunt i sabíem que era fira», detalla. I amb Joan Samarra com a cònsol, el 1982 van començar a plantejar que potser es podria aprofitar la fira per alguna cosa més. I alguns comerciants locals van posar parades. I d’aquelles quatre parades es va anar creixent. I dels voltants de l’antiga plaça de braus, es va començar a ocupar el carrer Prat de la Creu i més endavant, com que se seguia creixent la mostra es va traslladar al Càmping, on hi ha el Parc Central. «Aquells anys no estava cobert i moltes vegades patíem les inclemències del temps», recorda Pons, que igual que Pantebre reconeix que «mai ens havíem plantejat alguna cosa com la que tenim ara». «Estem orgullosos i satisfets de veure el què és ara, perquè hi ha hagut l’esforç de molta gent. Tothom ha mirat de fer la fira el millor possible», afirma convençut.
Ells són només dos dels molts altres cònsols que han posat el seu granet de sorra. I ahir agraïen el reconeixement. Això sí, des d’un segon terme. El protagonisme, un any més, per als polítics d’avui. Mandataris comunals, consellers generals, ministres i el cap de Govern, que deixant a casa la vergonya van protagonitzar instantànies d’allò més divertides.
