Contra tot pronòstic, Andorra va ser capaç de refer-se d’un partit que després del gol d’Abzal Logvinenko semblava sentenciat. Jordi Aláez va aparèixer després d’una greu errada defensiva del capità Dmitri Shomko i no va perdonar. La va enviar al fons de la xarxa quan faltaven quatre minuts per al final. Va ser l’heroi del partit. Kazakhstan havia acabat amb la ratxa andorrana de mantenir la porteria a zero després de 455 minuts, però això era el menys important. Andorra va tornar a fer història, seguia sumant i es col·locava segona de grup.
El partit va començar amb un ritme molt ràpid, amb una forta pressió per part de Kazakhstan que volia refer-se de la derrota que va partir en el primer partit de la competició davant de Geòrgia. L’equip visitant va fer gala tota l’estona de la seva velocitat i intensitat, mostrant un nivell físic molt bo però sent incapaç de xutar entre els tres pals tot i saber fer circular la pilota a la perfecció. Les bandes kazakhs es van mostrar molt ràpides i la pilota es movia sense parar, fet que va provocar un partit molt diferent del que es va viure a Letònia, quan la selecció va empatar dijous passat a zero.
Tot i el panorama, Andorra actuava com un bloc, intentant donar la sorpresa i evitant els cops del rival, que s’apropava a porteria una vegada rere l’altre. Però no ho aconseguia. Si hi havia una errada, un company estava allà per solucionar-ho fent, minut rere minut, el fortí andorrà més efectiu. Cal tenir en compte que Kazakhstan comptava amb jugadors molt perillosos, que eren capaços de fer molts canvis de ritme i que en qualsevol moment podien canviar el joc. Smitri Shomko, des de darrere, començava a construir i si no era un, era l’altre. Però allà estava Andorra emprant-se a fons. Així, durant la primera part, Kazakhstan no va ser capaç de culminar amb èxit cap jugada. La clau va ser tallar el joc visitant i intentar buscar un ensur.
A la segona part, el marcador estava a zero i tot podia ser. El partit va ser tant del mateix fins que al minut 67 Kazakhstan feia el primer gol, després d’un corner tret per Islamkhan i rematat de cap al fons de la xarxa per Yuri Logvinenko. Era un cop dur. Però Kazakhstan només havia pogut arribar per l’aire.
A Andorra només li quedava buscar el cop contra Kazakhstan. I va espavilar. I les coses van canviar. Els rivals van patir un revés. Primer era la segona groga a Muzhikhov al minut 76 i després l’errada defensiva del capità que va aprofitar Aláez per anotar. Després tot podia ser. Andorra va prendre el control i les oportunitats arribaven. Al final, l’empat es va quedar curt i Andorra feia la seva llegenda més gran.
«És un primer gol que no oblidaré, és una cosa única», manifestava Aláez. «L’he vist allà i he dit, cap a porteria. S’està fent una bona feina, hem de seguir treballant amb humilitat», afegia. «Quan he marcat m’he recordat d’Emili Vicente, que va ser una persona molt important i la meva família». El capità de la selecció, per la seva part, va recordar que «darrerament a les seleccions els hi falta respecte cap a Andorra i al camp ho acaben pagant. Juguem com a professionals encara que no guanyem millors d’euros», destacava. «La ratxa és una passada, lluitarem cada partit al màxim», concloïa.
