PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

2017, l’any de la lluita contra l’evasió fiscal arreu del món

La signatura de l’acord d’intercanvi d’informació en matèria fiscal d’Andorra marca un punt d’inflexió

Per MARC SOLANES

Guàrdies civils a la Duana de la Farga de Moles, un dels principals llocs de decomís de diners que surten del Principat.
Guàrdies civils a la Duana de la Farga de Moles, un dels principals llocs de decomís de diners que surten del Principat. | TONY LARA
L’acord d’intercanvi automàtic d’informació fiscal al que es va adherir el Principat l’any passat no només comporta un canvi històric per al Principat, sinó que també significa un fet d’enorme transcendència a nivell mundial pel que fa a la lluita contra l’evasió d’impostos i al blanqueig de capitals.

Alguns experts assenyalen que, pel que fa referència a la Unió Europea (UE), aquest 2017 podria ser l’any en què s’acabin de concretar el conjunt de mesures que porten tant de temps anunciant-se amb la voluntat de perseguir aquesta evasió, començant per aquest acord que, recordem, va ser promogut pel G-20 i per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) l’any 2014. A banda d’Andorra, més de 90 països (uns a partir de 2017 i altres a partir de 2018) formen part de l’acord, destinat a la cooperació entre les administracions tributàries del diferents Estats participants.
 
Europa / Amb aquesta adhesió, Andorra s’acosta a les directrius europees que exigeixen uns determinats nivells de transparència i fa un pas més en relació a l’intercanvi d’informació fiscal, ampliant d’aquesta manera la llei de l’any 2009 per la qual el Principat facilitava informació quan rebia una petició concreta. 
 
El final de l’opacitat bancària dins la Unió Europea es va fer efectiu fa poques setmanes, quan el conjunt dels Estats membres van signar l’acord d’intercanvi després de les enormes reticències mostrades per Luxemburg i Àustria, els únics països que encara mantenien el secret –i que finalment van acabar cedint a la pressió dels altres Estats. L’abast internacional d’aquestes mesures fa que alguns experts en matèria política i econòmica plantegin un canvi de paradigma mundial pel que fa a la lluita contra el blanqueig de capitals i l’evasió d’impostos, un fet que, segons alguns estudis, podria arribar a significar una pèrdua de diners de més de 160.000 milions d’euros –entre frau i evasió– que deixarien d’ingressar els fons públics europeus anualment. 
 
Malgrat tot, aquesta llei no evitarà que les empreses segueixin exercint mecanismes d’enginyeria fiscal per pagar el mínim en impostos ja que a dia d’avui no existeix una política unificada a nivell europeu pel que fa a l’impost de societats i alguns Estats ofereixen mecanismes extrems d’evasió fiscal. Països com Holanda, Irlanda, Luxemburg i Xipre es consideren territoris que ofereixen grans avantatges a nivell fiscal a les empreses, fins al nivell que alguns experts en comparen la situació amb paradisos com Suïssa o les illes Caimà. 
 
Impost de societats / Una de les altres fites a nivell europeu per evitar que les empreses utilitzin determinats mecanismes per no complir amb les seves obligacions tributàries és la base imposable consolidada comú de l’impost de societats (CCCTB en anglès), que unificaria la tarificació d’aquest impost a tots els Estats membres i que, segons Brussel·les, afectaria a més de 6.000 multinacionals i representaria el 90% dels beneficis de les grans empreses a tot el món.
 
Malgrat tot, caldrà esperar a veure si finalment es duu a terme una mesura que porta molts anys plantejant-se i que, de fer-ho, produiria un trasbals sens precedents en el marc fiscal i econòmic europeu i mundial. Tot i això, la seva afectació envers el Principat  seria molt incerta, i caldria veure també si aquest s’acabaria sumant a una mesura que podria comportar seriosos problemes per a l’establiment d’empreses al territori. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT