Del 17,6% de la població que situa l’àmbit econòmic com a principal problema d’Andorra, una proporció del 6,5% de les persones atribueix al cas BPA la culpa de la seva manca de confiança en aquest sector. «El cas BPA es troba entre els tres problemes més destacats pels enquestats» en ser qüestionats sobre els aspectes que els fan patir pel futur de l’economia andorrana, tal com va constatar el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, a la presentació de l’Observatori que, cada any, publica l’Institut d’Estudis Andorrans. 
 

El document, que té un marge d’error del 3,6%, reflecteix les impressions de 711 persones recollides durant el mes d’abril al respecte de la situació econòmica i la crisi, a més d’altres problemes del Principat. I els aspectes que encapçalen el ‘top tres’ dins de les preocupacions de la gent del carrer són la manca d’oferta dins del mercat laboral, la precarietat de les polítiques socials, de les prestacions i de les pensions i, en tercer lloc, l’economia. Aquests factors a millorar se situen, percentualment parlant, lluny de la política o el turisme, quarta i cinquena posició dins del llistat d’inquietuds de la ciutadania: la política és el primer maldecap per a un 13%, en contraposició amb el gairebé un terç del total que es mostra amoïnat per la manca de feina i l’atur.
 

Micó emmarca la preocupació pel malmès món ocupacional i l’augment d’un 20 a un 30% dels preguntats que es mostren preocupats en aquest sentit al tancament de la temporada d’hivern i, amb ell, la pèrdua de llocs de treball dins del sector dels serveis. Va ratificar-ho tot afirmant que són els treballadors de la indústria, la construcció i la restauració els qui van triar aquesta opció, en comparació del perfil intermig i directiu, que lidera el 17,6% ansiós per l’evolució de l’economia quan semblava que començava a repuntar.
 

Malgrat ocupar només la tercera posició dins de la compilació de factors que la societat considera que s’haurien de millorar a Andorra, l’economia va repuntar fins a 13 punts percentuals el darrer semestre en comparació amb el 2014, tot reflectint el fort impacte que l’afer relacionat amb Banca Privada ha suposat per un sistema que, després d’anys d’incessant constrenyiment, apuntava a la recuperació. 

 

Situació econòmica/ Un 12,1% qualifica la seva situació econòmica com a dolenta o molt dolenta, xifra que esdevé més alarmant si es té en compte que el 38,4% de la població lamenta no arribar a final de mes i, d’altra banda, un 27,6% no podria córrer amb una despesa imprevista de 400 euros. Tanmateix, la proporció de persones que considera bo o molt bo el seu nivell es va veure incrementat en un 3% els darrers sis mesos, mentre que un 10% menys de la ciutadania es considera en una situació dolenta o molt dolenta, en comparació amb el 2014. 
 

Les expectatives de la societat, el 66,1% de la qual afirma haver-se vist afectada per la crisi econòmica, apunten a l’optimisma: un 72% dels ciutadans es divideixen en parts iguals en considerar que d’aquí un any, Andorra es trobarà en millor o igual situació. Però el 33,9% dels enquestats és de l’opinió que la crisi encara no ha tocat fons al país, en detriment dels que pensen que ja ha passat el pitjor, que són un 31,3% del total.
 

Les dades sobre el paisatge fronterer, que constaten una major sortida vers Espanya que cap al nord, demostren que el que més valoren els habitants de les fronteres són la vegetació i les valls i muntanyes, en detriment dels accessos, aspecte menys apreciat. I els motius que empenyen els residents a sortir del país són l’oci i la visita a gent propera.

L’ús de la missatgeria instantània desbanca les trucades i les descàrregues s’estanquen/ L’empra del telèfon mòbil ha variat els darrers anys i, el creixement, el darrer semestre, de les persones que han substituït les trucades telefòniques per la comunicació a través de missatgeria confirma la tendència. Whatsapp, Telegra i Line han desbancat definitivament l’intercanvi telefònic però també els SMS: del 85,4% de persones que accedeixen a Internet, un 82,5% hi accedeix amb l’smartphone i l’utilitza per a enviar missatges instantanis amb eines gratuïtes. A diferència del creixement anotat en aquest sentit, la descàrrega de música, pel·lícules i altres arxius, segons el resultat de l’Observatori, s’ha estancat des del 2012: dels que tenen accés a Internet, gairebé un 33% fan servir la xarxa per a baixar-se documents, una xifra idèntica a la d’ara fa tres anys, quan s’apuntava un important augment d’aquest hàbit. 

 

Els serveis pels que més es fa servir Internet al Principat són la cerca d’informació i el contacte per correu electrònic, amb un 90 i un 86%, respectivament, seguits dels missatges i les xarxes socials.