Sergi Gil Bosch
'Avortar: més enllà del debat jurídic'

Una mirada a l’avortament des de la salut i l’evidència científica per «desmuntar els mites» que persisteixen

Casadevall sosté que quan el desconeixement «es cronifica» deixa de ser un buit de coneixement per convertir-se en «ignorància fabricada»

En el marc de la manifestació celebrada al parc de la Mola per la despenalització i la legalització de l’avortament, la presidenta de l’associació Igualitarium, Helena Casadevall, ha liderat la conferència ‘Avortar: més enllà del debat jurídic‘, en què ha posat llum sobre l’avortament des del punt de vista de la salut, l’evidència científica i l’experiència de les dones. «Tenim relats i tenim literatura que moltes vegades queda esbiaixada per mites i realitats. El que pretén una mica és desmuntar aquests mites i veure què ens diu realment tota l’evidència», ha declarat la conferenciant a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany.

Una de les temàtiques principals és, addicionalment, la invisibilització i el desconeixement de la salut de les dones: «La ginecnotologia la defineixo com un camp d’estudi que investiga com s’organitza, com es produeix i com es legitima la ignorància científica sobre la salut de les dones dins el sistema biomèdic» Així, ha afegit que aquest desconeixement, en ocasions, es pot arribar a legitimar, recordant que «fa més de 50 anys que s’està reivindicant que la dona està infraestudiada, i hi ha diagnòstics que es retarden moltíssim i temàtiques com les malalties cardiovasculars. Ja no parlem de desconeixement, sinó d’ignorància fabricada i de xifres que no interessen».

«Tenim relats i tenim literatura que moltes vegades queda esbiaixada per mites i realitats. El que pretén una mica és desmuntar aquests mites i veure què ens diu realment tota l’evidència» – Helena Casadevall

En aquesta línia, Casadevall ha continuat la conferència celebrada aquest dilluns afirmant que «en el moment que aquest desconeixement es cronifica i es perpetua, ja no és un buit de coneixement, ja és una ignorància fabricada». Altrament, la sessió també ha plantejat una qüestió sobre les prioritats de la investigació científica: qui decideix què s’investiga i què no, on es destinen els recursos i qui determina quins problemes de salut són prou rellevants per rebre atenció científica. «En un estudi sobre salut de les dones es van utilitzar paràmetres d’homes i ens n’hem assabentat perquè un equip d’investigació va alçar la veu». L’objectiu, segons la ponent, és posar el focus no només en allò que encara no se sap sobre la salut de les dones, sinó en els mecanismes que han contribuït a mantenir determinats àmbits en un segon pla.

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies destacades
Enquesta

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu