Una trentena de persones van sumar-se ahir a la marxa popular convocada per Stop Violències a favor dels drets de les dones i les nenes coincidint amb el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. La presidenta de l’entitat, Vanessa M. Cortés, va destacar la fita d’haver visibilitzat la lluita per primer cop als carrers del país i va aprofitar per reivindicar més recursos per erradicar les violències i donar l’atenció necessària a les víctimes.
Les participants, entre les quals una representació d’integrants de la Marea Verda provinents de Barcelona, van sortir de la plaça de la Rotonda i van caminar per les avingudes Meritxell i Carlemany fins a la plaça Coprínceps, on es va llegir un manifest. Al llarg del recorregut van cridar consignes com «no som homenots, som dones sense drets», «visca, visca, visca, la lluita feminista» o «no ens miris, suma-t’hi», davant la sorpresa de molts turistes que transitaven pels eixos comercials. A més, van lluir pancartes amb lemes tan coneguts com «fora rosaris dels nostres ovaris».
Recursos
«Necessitem més serveis parroquials. Amb un equip de nou persones que s’ocupa de tres àrees no n’hi ha prou per molt bons professionals que siguin», va afirmar Cortés, que alhora es va mostrar crítica amb el fet que «no hi ha cap servei al país especialitzat en violència sexual i tenim moltes agressions sexuals, moltes violacions, ja no només en l’entorn familiar, sinó també a la nit, a les feines», va detallar, afegint que «no hi ha una legislació que empari com hauria d’emparar».
Igualment considera que «els protocols no serveixen de gaire si no hi ha equips darrere que els portin a terme». Va assegurar que «l’hospital no té un equip 24 hores d’atenció a la violència vers les dones, per tant, si una dona arriba a les 3 de la matinada perquè l’acaben de violar podrem activar el codi lila, però no tindràs cap professional». Segons Cortés «tot és massa electoralista, i no es poden aprofitar els quatre mesos que queden de mandat per fer el que no has fet en vuit anys».
Polítics
La marxa no va tenir la participació de cap representant polític. La impulsora va restar-li importància, en canvi, una de les portaveus d’Acció Feminista, Antònia Escoda, que va participar de la manifestació, va mostrar-se crítica. «Avui és el dia en què es lluita contra la violència vers les dones i crec que tothom s’hi hauria pogut sentir representat, gent de tot l’espectre polític». En aquest sentit va apuntar que el fet que l’avortament hagi estat al centre del debat des de fa setmanes pot ser una explicació. «Potser tenien por a haver de dir la seva sobre el tema. Entenem que és un dret de les dones i ara que anem a eleccions és quan els partits s’han de posicionar», va sentenciar.
El manifest també va recollir algunes de les darreres manifestacions expressades pel copríncep episcopal i Cortés va deixar clar que la despenalització de l’avortament «no es negocia». «És un dret humà i és una qüestió de salut pública», va dir, reclamant que qui ho hagi de fer tingui «garanties sigui al país o amb un transport sanitari adaptat i un seguiment adequat».
L’ADA atén set casos de maltractaments i reivindica la col·laboració entre entitats
El Punt d’informació a la dona de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) ha atès set casos de maltractaments en el que portem d’any. La mediadora social de l’entitat, Elvira Geli, va indicar que un dels casos més greus que han rebut aquest any és el d’una noia que va denunciar haver estat violada per un bomber i en aquest sentit, lamenta que la justícia vagi molt a poc a poc i encara no s’hagi resolt res al respecte. Entre els set casos que han atès és habitual, comenta, el perfil d’una dona que «aguanta fins al màxim» i quan planteja la separació l’home «no ho tolera» i la situació s’agreuja. Quan els arriba la consulta, solen acompanyar la dona a l’equip d’atenció integral del Govern, ja que es considera que és on pot ser atesa de manera més ràpida possible i en tots els àmbits en què necessiti ajuda: econòmicament, psicològica o legal, entre d’altres. En aquest sentit, Geli reivindica la col·laboració entre entitats. Així, defensa que «el més important és que la persona rebi l’ajuda que necessita» i, per tant, posa en relleu que si hi ha «coordinació» entre les diferents entitats i associacions que ajuden les dones, es pot garantir aquesta bona atenció, independent de qui sigui qui la presta, informa l’ANA.
El PS vol una memòria de gènere als projectes de llei
El PS vol que en la modificació del reglament del Consell General s’incorpori l’obligació que tots els projectes de llei enviats pel Govern al Parlament incorporin una memòria que demostri que per a la seva elaboració s’ha tingut en compte la perspectiva de gènere. Així s’ha proposat en les reunions mantingudes per a la reforma de normativa de funcionament de la Cambra. La formació entén que aquesta mesura es pot aconseguir que els textos legislatius incorporin disposicions efectives per lluitar contra situacions de desigualtat entre homes i dones i per potenciar la discriminació positiva.
En concret, la proposta modifica l’article 92 del reglament, el primer de la secció de dita normativa destinada a establir el procediment que ha de seguir la tramitació d’una llei. Així, s’indica que els projectes legislatius, a banda d’anar acompanyats d’una memòria justificativa i econòmica i de tota la documentació i antecedents necessaris per poder ser analitzats també hauran d’incorporar «una memòria justificativa de que la iniciativa legislativa contempla de manera adequada la perspectiva de gènere». Des del PS es remarca que es tracta d’una proposta ja existent en molts Estats i organismes com ara el Consell d’Europa, l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament a Europa (OCDE) o la mateixa ONU.
