Una desena d’interns del centre penitenciari de la Comella es van negar aquest divendres, en dues ocasions, a retornar a les seves cel·les després de l’hora d’esbarjo, segons ha informat Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA). Els reclusos reclamaven el compliment de diverses millores que, segons ells, els havien estat promeses, com ara l’accés diari a trucades, aigua calenta durant tota la jornada, més hores de gimnàs i la possibilitat de fer els àpats de manera col·lectiva.
Davant la negativa inicial de parlar amb el director del centre, la interlocució va recaure en un sotsoficial, qui va assegurar que es tornaria a estudiar l’aplicació d’aquestes demandes. L’episodi es va repetir a la tarda, i no va ser fins una hora després de l’horari habitual que els interns van accedir a tornar a les cel·les. Durant el transcurs dels fets, un dels interns —responsable en el passat d’una agressió a dos agents— va tornar a intentar agredir un zelador. Finalment, la situació es va resoldre sense incidents greus.
Aquest nou episodi de tensió s’inscriu en un context marcat per les denúncies recurrents sobre les condicions de vida dins del centre penitenciari. Fonts internes han exposat a EL PERIÒDIC una sèrie de deficiències estructurals i rutines que, asseguren, contribueixen a un elevat grau d’estrès i deteriorament mental entre els reclusos, especialment aquells en règim preventiu.
Segons els testimonis recollits, els interns passen entre 19 i 20 hores diàries a la cel·la, amb una activitat limitada i escasses opcions de lleure. Detallen que els àpats es consumeixen a dins de la cel·la, sovint amb menús poc variats i productes congelats. Les cel·les, en alguns casos, allotgen fins a tres persones en espais de 10 m², i hi ha interns que dormen a terra per manca de llits.
Pel que fa a les instal·lacions comunes, els interns denuncien que el pati exterior és de formigó i sense vegetació, la biblioteca té una capacitat molt limitada i els ordinadors disponibles són obsolets i sense accés a internet. L’ús del gimnàs es restringeix a una hora diària, de dilluns a divendres, i els equipaments són antics. Les dutxes, per la seva banda, estan limitades a tres franges horàries al dia i no disposen d’espais d’intimitat.
Els interns també expressen malestar per les restriccions en les comunicacions. Actualment, poden realitzar tres trucades per setmana, amb una durada de 20 minuts cadascuna. Les trucades internacionals, segons relaten, tenen un cost d’un euro per minut, fet que dificulta el contacte amb l’exterior. A més, només poden rebre una visita familiar de 45 minuts setmanals i dues visites de locutor, de 15 minuts. Les inspeccions corporals abans i després de cada visita són una altra de les queixes habituals.
