A Andorra, desenes de famílies i voluntaris treballen conjuntament per donar una segona oportunitat als gossos que han estat abandonats o no han tingut mai una llar estable. El Centre de Protecció Caní, gestionat per l’associació GosSOS, és el punt on aquestes històries de superació comencen a escriure’s de nou. Aquí és on es produeix el primer contacte entre l’animal i qui pot convertir-se en el seu company definitiu.
Segons el responsable del centre, Jesús Cardesín, “a dia d’avui en tenim 25 gossos al centre i 19 a cases d’acollida”. Això suma un total de 44 gossos sota la seva tutela, amb perfils molt diversos. Tot i les cinc noves entrades recents, l’activitat d’adopció és constant: “Ara mateix tenim cinc adopcions que estan en funcionament”, explica. Aquestes, a més, s’afegeixen a les quatre que ja s’han tancat definitivament les últimes setmanes.
Quan es pregunta quin tipus d’animals tenen més opcions de trobar una família, Cardesín és clar: “Normalment continua la tendència a buscar-se el gos més jove”. Aquest fet, diu, respon a la voluntat de compartir més anys amb l’animal i evitar complicacions pròpies de l’edat. Tot i això, també hi ha adoptants que trien amb el cor. “D’aquests 19 que en tenim fora d’acollida, la gran majoria són gossos ancians amb problemes de salut”, assenyala. Un dels casos actuals és especialment significatiu: un gos de vuit anys amb dificultats físiques que està en procés de ser adoptat. “La persona ha vingut expressament per ajudar-lo perquè sap que altres tindran més possibilitats de sortir abans”, relata.
Adoptar un gos al centre no és només signar un document: és iniciar un procés pensat per garantir que la convivència serà positiva per a totes dues parts. “Quan vens a veure un gos, crees aquest vincle que demanem, el passeges, i cada vegada et reconeix més. Però després ha d’anar cap a casa, i això és un altre pas”, explica Cardesín. Per evitar problemes com l’ansietat per separació, la reintroducció es fa “lenta i paulatina”, amb seguiment, consells previs i, si cal, l’ajuda d’un voluntari educador.
Totes les adopcions tenen per contracte un període d’adaptació de 45 dies. “Gairebé mai hem tingut retorns, i si cal més temps o ajuda, busquem la manera de fer-ho”, afirma Cardesín. Aquest marge permet detectar possibles problemes i treballar-los abans de prendre decisions definitives.
El centre també és molt acurat a l’hora de seleccionar la família més adequada per a cada gos. “A vegades hi ha dos, tres o quatre pretendents per un mateix animal, i hem de triar a través d’enquestes i del coneixement que tenim de les persones. Hem de ser francs i explicar quins són els punts forts i febles de l’animal, i per què optem per una família o una altra”, remarca.
