Els quatre grups parlamentaris estan d’acord en la necessitat de regular i defensar els drets d’autor però discrepen en la fórmula que s’està utilitzant des de Societat Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns d’Andorra (Sdadv). Així ho van deixar clar ahir en declaracions posteriors a la compareixença, a iniciativa pròpia, de la directora de l’Sdadv, Cristina Puigcercós, davant la Comissió Legislativa d’Economia. Entre els molts dubtes que els va generar les explicacions de Puigcercós, en va destacar la preocupació pel sistema de recaptació de les tarifes dels drets d’autor i drets veïns que van coincidir en qualificar «d’impost encobert». Segons va explicar la directora, l’Sdadv parteix d’un preu base a partir del qual es negocia. És a dir, no hi ha una taxa fixada igual per tothom, sinó que a partir de la quantitat inicial proposada per la societat, l’usuari pot negociar amb l’objectiu d’arribar a un acord.
Un fet que genera, segons va assegurar el conseller socialdemòcrata, Pere López, «discriminació i inseguretat jurídica», ja que no és el mateix, tal com va agregar la consellera del mateix grup, Rosa Gili, «la negociació que pugui fer el Govern o una gran empresa que una botigueta». «El tracte ha de ser el més igualitari possible», va afegir. Un pensament també compartit per la conseller d’SDP, Sílvia Bonet, que remarcava que «depèn de la capacitat de negociació de l’interlocutor pot aconseguir millors o pitjors rebaixes deixant en detriment els altres col·lectius». També va considerar que el fet de donar marge de negociació «vol dir que tu ja estàs posant el nivell alt».
En sintònia amb el PS i SDP, des del grup parlamentari liberal es va qualificar de «mercadeig» les negociacions de preus. El conseller liberal i president de la Comissió Legislativa d’Economia, Josep Majoral, va sentenciar que «el que està clar és que plana una nuvolosa sobre com s’estan recaptant aquests diners».
També des de la majoria es va titllar les taxes «d’impost camuflat» i es va apuntar que «aquest no era l’ànim amb què es va crear la societat». En aquesta línia, el conseller demòcrata, Carles Jordana, va avançar que «potser caldrà revisar la llei» per la qual es constitueix. «Em preocupa que haguem creat quelcom que ens perjudiqui en comptes de beneficiar-nos», va declarar. Així, va deixar clar que s’han de complir els mandats internacionals –motiu pel qual es va decidir crear la societat de drets d’autor– però sense que això suposi massa pressió sobre els agents econòmics del país.
Pel que fa a la quantitat inicial de les tarifes, els parlamentaris també van estar d’acord en què són massa elevades. Pere López revelava, per exemple, que alguns dels percentatges eren superiors a l’IGI, «superant la obligació fiscal». I per la seva banda, Jordana reconeixia que ha rebut imputs de diferents sectors que prefereixen renunciar a la televisió abans que pagar les taxes.
El que s’ha de tenir en compte a l’hora d’aplicar el cànon, segons va posar sobre la taula Bonet, és si «aquesta activitat econòmica es lucra gràcies al fet de tenir un canal musical o un canal de televisió». Però en cap cas, va afegir, «ha de ser un tant per cent obre el total de la facturació» com va posar de manifest que es feia la directora de l’Sdadv.
D’altra banda, la directora de la societat va comunicar que el model tarifari s’ha implantat tenint en compte el sistema espanyol després d’haver estudiat també el francès i el suís i considerar el primer el més idoni pel país. Una decisió que també va ser molt criticada pels grups parlamentaris que van destacar els problemes de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). Amb tot, va defensar que «encara que marquem unes tarifes fixes, qui ens assegura que aquestes estaran validades per tothom».
Puigcercós també va anunciar que la recaptació de drets d’autor musicals finalment no començarà fins l’1 de gener del 2017 –inicialment havia de ser aquest juliol– ja que no totes les negociacions amb els diferents col·lectius estan en el mateix punt.
Així mateix, el cap visible de l’Sdadv va manifestar que actualment es recapten aproximadament 300.000 euros a través dels drets d’autor audiovisuals i que amb els musicals es preveu percebre una quantitat similar. El 2018 es pretén que entri en vigor el pagament de drets d’autor literaris.
