“Després de l’estiu la posposaran per després de les eleccions.” Amb aquestes paraules, la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza, ha posat en dubte el calendari de la possible despenalització de l’avortament després del debat celebrat aquesta setmana al Consell General.
Segons Mendoza, el procés s’estaria retardant deliberadament. “Ho estan allargant. Si els voten ens donaran l’avortament, i si no, no”, ha afirmat. Aquestes declaracions arriben després del missatge del copríncep Emmanuel Macron pel Dia de la Constitució, en què ha destacat els drets de les dones sense referir-se explícitament a l’avortament.
Per a Mendoza, el debat està condicionat institucionalment. “L’avortament és una qüestió d’Estat i el copríncep (episcopal) no vol”, ha assegurat. La presidenta de Stop Violències també ha mostrat desconfiança envers el Govern, recordant el conflicte que manté l’entitat amb l’Executiu des de fa anys. “Nosaltres no confiem en aquest Govern des del 2019”, ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat que l’associació continua treballant per la defensa dels drets reproductius a nivell internacional i europeu, amb presència en organismes com l’ONU i amb una xarxa d’entitats amb qui col·laboren per donar suport a dones que necessiten accedir a aquest dret.
Mendoza sosté que la despenalització de l’avortament és una qüestió d’Estat i apunta directament al paper del copríncep
Segons Mendoza, moltes dones del país continuen desplaçant-se a l’estranger per interrompre l’embaràs o recorrent a altres vies sense suport sanitari directe. En aquest context, l’entitat afirma que manté una xarxa d’acompanyament internacional per donar suport a dones que necessiten accedir a aquest dret.
Reproducció assistida
En les seves declaracions, Mendoza també ha fet referència a la diferència de tractament que, segons la seva opinió, han rebut altres qüestions relacionades amb la reproducció. Per a la presidenta de Stop Violències, aquesta situació posa de manifest que els drets reproductius de les dones continuen sent un dels principals punts de fricció dins del sistema polític andorrà.
