La presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza, va acusar el govern d’have’ls-hi copiat el model d’assistència a dones que volen interrompre l’embaràs. Mendoza va explicar ahir en una entrevista a la Televisió de Catalunya, que «el Govern va anunciar el servei només tres dies després que nosaltres féssim pública la iniciativa Xarxa la Meri» i afegia, «en el seu cas, el servei servirà per identificar les dones que vulguin avortar». En aquest sentit, Mendoza va denunciar que els equips de juristes, assistents socials, psicòlegs i infermers del nou servei de salut sexual i reproductiva, seran «una mena de comissions mèdiques camuflades».
Les feministes creuen que el servei serà una «comissió mèdica camuflada» per evitar que avortin
Al programa Planta Baixa de TV3, la líder feminista va alertar les dones andorranes de l’opressió que podrien viure si acudeixen al servei d’atenció, anunciat per l’Executiu el passat 29 de novembre. «Què li dirà un jurista a una dona andorrana que vulgui avortar? No et puc dir que avortis perquè no és legal», suposava Mendoza.
ANDORRA I LA CEDAW / La presidència d’Stop Violències també va parlar sobre la investigació que la Fiscalia li està fent a petició del Govern. «Fa quatre anys que venim dient el mateix que vam dir davant la Cedaw, però al Govern no li va agradar que ho fessim davant les Nacions Unides i per això ens persegueix» explicava Mendoza, que sentenciava, «a Andorra li agrada molt signar tractats internacionals, però ja no se sent tant còmode quan les organitzacions de drets civils posem en dubte el compliment d’aquests tractats».
ATENCIÓ EN XARXA / Mendoza va aprofitar la seva intervenció per recordar que 127 dones residents a Andorra van avortar a Catalunya l’any passat. «Barcelona és la nostra Londres» deia Vanessa Mendoza, fent referència al viatge que moltes joves catalanes feien al Regne Unit durant els anys del franquisme, quan l’avortament era prohibit a Espanya. La màxima representant de l’organització va revelar que la majoria de dones que atenen són temporeres o dones amb baixos recursos. També va destacar casos en els que «els metges els hi diuen que el fetus és inviable i que s’han d’espavilar per posar-hi remei».
Mendoza confirmava que «en molts casos paguem de la nostra butxaca el trasllat i els costos mèdics de les dones, però creiem que com a entitat que defensa els drets civils, és la nostra responsabilitat». Per últim, Stop Violències va posar de relleu el treball en xarxa que fa amb entitats catalanes com Ca La Dona o l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius Marea Blanca.
