El model escollit pels sindicats en les negociacions amb el Govern és el d’aplicar increments salarials lineals a les bases retributives. Aquesta fórmula ha estat considerada la més adient amb l’objectiu de garantir que les retribucions del personal de l’administració siguin competitives i facilitin tant la captació com la retenció de professionals. A més, es pretén compensar la manca de progressió derivada de la suspensió del complement de gestió de l’acompliment, vigent des de fa quinze anys.
El preacord s’ha assolit aquesta tarda durant una sessió de treball presidida pel cap de Govern, Xavier Espot, i amb la participació del ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell. En aquesta trobada, els representants sindicals han valorat les nou simulacions presentades per l’Executiu sobre tres models retributius. Finalment, el consens s’ha decantat per l’opció d’increments lineals. Es preveu que l’acord final es pugui presentar públicament el mes de setembre, un cop s’hagin tancat els càlculs tècnics corresponents.
Els increments salarials previstos comportaran una pujada mitjana del 10% en les nòmines dels treballadors públics. Aquesta actualització tindrà un impacte econòmic complet a partir del 2028. Tanmateix, el calendari d’aplicació començarà abans: el 2025 ja es preveu una dotació inicial de 3 milions d’euros, i a partir del 2026 s’activarà una revisió parcial de les bandes salarials. En conjunt, les mesures acordades tindran un cost màxim estimat de 13,5 milions d’euros anuals per a les finances públiques.
Aquest acord arriba després de diversos mesos de negociacions dins el marc del nou model de política retributiva de la funció pública. En trobades prèvies ja es van acordar altres aspectes com el manteniment del pressupost destinat a la formació del personal i el reconeixement de l’antiguitat del personal interí, una mesura que tindrà un efecte especialment rellevant dins del cos d’Educació.
El camí fins al consens, però, no ha estat exempt de dificultats: fa poques setmanes, el diàleg va quedar interromput a causa de divergències sobre la configuració de les graelles salarials. Les organitzacions sindicals van denunciar llavors canvis unilaterals en el document pactat, l’absència d’informació clau i la manca de garanties sobre el tractament de l’experiència professional. Aquest desacord va forçar la suspensió temporal de les reunions, que no es van reprendre fins que es van establir noves condicions per avançar amb garanties.
