El nou copríncep episcopal, Josep Lluís Serrano, ha pronunciat aquest dimecres al migdia el seu primer discurs institucional com a cap d’Estat d’Andorra, en el marc de la sessió solemne de jurament a la Constitució. El parlament ha estat marcat per un to de respecte a la tradició, una mirada oberta cap a Europa i un compromís explícit amb la diversitat, la convivència i els valors fonamentals del Principat.
Serrano ha iniciat la seva intervenció saludant les autoritats presents i reconeixent el paper d’Andorra no només en l’àmbit nacional, sinó també en l’escena internacional, amb especial referència al context europeu. A més, ha volgut remarcar la singularitat institucional andorrana, recordant el camí històric iniciat amb la signatura dels pariatges i consolidat amb la Constitució de 1993, la qual defineix Andorra com un coprincipat parlamentari. En aquest sentit, ha citat l’article 43 de la Carta Magna, que estableix que els coprínceps —el president de la República Francesa i el bisbe d’Urgell— són els caps d’Estat i garanteixen la pervivència i la continuïtat del Principat.
“El nostre sistema no és només una construcció jurídica”, ha afirmat, “és una expressió viva d’una realitat institucional i històrica que ha evolucionat al servei de la convivència”. En aquest marc, ha expressat que assumeix “aquesta missió constitucional, conscient de l’alta responsabilitat que comporta”, i s’ha posat “al servei del poble andorrà”.
Serrano ha definit aquest compromís institucional com un “acte de fidelitat creativa”, en el qual es manté fidel a la seva missió eclesial però accepta plenament les regles d’un estat modern, plural i aconfessional. Ha fonamentat aquesta posició en els principis de laïcitat positiva recollits a la Constitució pastoral del Concili Vaticà II, que promou una relació de sana cooperació entre les confessions i les institucions civils. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que la laïcitat no significa absència de religió en l’espai públic, sinó que “la integra en un marc institucional basat en el respecte i la neutralitat positiva”.
En un passatge més personal, el copríncep ha citat l’himne nacional: “Vull ser creient i lliure, com diu el Gran Carlemany”. Així mateix, ha remarcat la riquesa del “context sociocultural i divers” del país, el qual ha definit com el seu principal atractiu, i ha defensat un model de convivència en què “totes les creences i conviccions poden conviure”. La figura del copríncep, ha dit, “és una invitació a l’harmonia, al diàleg i a la construcció d’un país on ningú se senti exclòs per motius de fe o absència de fe”.
Serrano ha valorat el pluralisme andorrà com “una gran riquesa humana” que dota el país d’un dinamisme cultural, econòmic i social, i s’ha compromès a caminar “junts des de la proximitat respectuosa, l’escolta i el diàleg”, amb la voluntat explícita de col·laboració amb les institucions del país. En aquest sentit, ha invocat el lema nacional ‘Virtus unita fortior’ com a guia per “créixer com a país i servir Andorra amb unitat i comunió”.
Finalment, ha tingut paraules de reconeixement pels seus predecessors al capdavant del coprincipat episcopal, tot destacant “la llarga història durant la qual els bisbes d’Urgell han prestat un servei de país, en moments decisius, en favor de la independència i el desenvolupament social, econòmic i institucional d’Andorra”. Ha tancat el discurs amb una crida a la unitat: “La unió ens farà més forts. Ajudeu-nos a construir ponts per ser un poble en pau”, en referència a les paraules del pontífex Lleó XIV.
Ensenyat defensa el coprincipat com a fórmula geopolítica arrelada en la història
Minuts abans a les paraules de Serrano, el síndic general, Carles Ensenyat, ha obert la sessió solemne amb un discurs centrat en la trajectòria històrica del coprincipat i en la solidesa institucional del model andorrà. Ensenyat ha emmarcat el sistema polític d’Andorra com “una construcció històrica arrelada profundament en una realitat que ens transcendeix a tots”.
En paraules del síndic, “podríem dir que Andorra és filla de les seves institucions”, i ha recordat que el coprincipat, definit com a parlamentari des del 1993, no és comparable amb altres formes de govern com la monarquia o la república: “El coprincipat és un concepte geopolític, no només jurídic o polític”.
També ha volgut posar en valor la saviesa pràctica de les generacions andorranes anteriors: “Moltes generacions d’andorrans que ens han precedit molt probablement no tenien coneixements de dret, però tenien una intuïció molt clara d’allò que calia preservar i, per tant, posar al dia”. En aquest sentit, ha defensat que “les nostres institucions són més el resultat d’un procés d’evolució que no pas de revolució”.
Finalment, Ensenyat ha volgut adreçar-se directament al nou copríncep, a qui ha desitjat “que sapigueu trobar la perspectiva i albirar nous horitzons” per tal d’“arbitrar i moderar el funcionament dels poders públics i de les institucions”, i per esdevenir, com preveu la Constitució, “símbol i garantia de la permanència i la continuïtat d’Andorra”.
