Avui es commemora una altra afecció que sovint sentim a alguna persona propera que la pateix, i és en la típica situació quan estem dinant o sopant i sentim a algun amic o conegut dir: “Que hi ha alguna cosa sense gluten?” o “què disposeu de carta per a celíacs?“. Ens referim òbviament a la intolerància al gluten, la celiaquia, la qual es defineix, com bé recull l’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA), com una afecció multisistèmica i de tipus autoimmune, la qual toca al revestiment de l’intestí prim. En aquest sentit, i a base de context general, aquesta part del cos, concretament les seves vellositats, pateixen un dany derivat amb la ingesta del gluten, substància que trobem present en molts aliments elaborats amb blat, ordi, sègol i possiblement també civada.
Interessant és conèixer, i ja haguen explicat en què consisteix la malaltia – la qual, val a dir, no té cura i es desconeixen les seves causes exactes -, que al Principat s’estima que afecti entre un miler i unes 1.600 persones, o el que és el mateix, entre un 1 o 2% de la població total. No semblarà molt, veritat, però més alarmant és saber que el seu diagnòstic s’ha quintuplicat (multiplicat per cinc) al nostre territori durant les últimes dues dècades. Una malaltia que, per què no dir-ho, pot manifestar-se en qualsevol moment de la vida sent així des de la lactància fins a l’adultesa més avançada, com indiquen des de MedlinePlus. En un dels països de l’entorn, per comparar, trobem que a Espanya hi hauria entre mig milió i 900.000 afectats per celiaquia.
Ser d’aquesta manera una persona celíaca implica una sèrie de règims alimentaris i sacrificis diaris molt rellevants. Això es deu, principalment, per dues qüestions. Una d’elles, que recull la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE), és la de la salut mental, la qual en el cas del país veí del sud, delimita al 65% de celíacs en considerar, en alguns dels casos, que afecta la seva vida social, ja que no sempre hi ha alternatives sense gluten en un restaurant. L’altra d’elles és per l’elevat cost que presenten aquests aliments al supermercat, el qual pot suposar una despesa anual d’entre 600 i 1.000 euros com destaquen des de l’ACEA. Per acabar, parlem amb l’Axel Bertani, un andorrà de 27 anys que desgrana com li va canviar la vida patir aquest trastorn.
“Tinc en el meu cas una celiaquia que no és greu, ja que cal tenir en compte que dintre de la mateixa existeixen diferents graus. Se’m va detectar farà uns cinc o sis anys enrere arran de sentir una fatiga crònica que venia per ingerir aliments amb gluten. Notava així mal de cap i cansament, i em sentia pitjor al llarg del dia. Com la meva celiaquia és lleu, no m’afecta la contaminació creuada d’aliments”, valora el jove. A escala personal, pondera que ha estat una “lluita constant” per mantenir una dieta concreta perquè a França, país on resideix, “costen entre dues o tres vegades més els productes sense gluten que els convencionals”.
Ser una persona intolerant al gluten tampoc et fa diferent dels altres, recorda Bertani, però “sí que t’obliga a esdevenir més proactiu, ja que no puc dinar com tots els meus amics per exemple una pasta o una pizza normal en qualsevol restaurant”, recalcant que ha de revisar i demanar la carta per a celíacs. L’impacte en l’estat emocional i sobre la teva cartera són els dos punts que el testimoni revela com els grans inconvenients de patir una afecció que “limita la teva vida, però que és sopurtable en la majoria de casos amb l’única condició d’haver d’adaptar-te a una dieta específica, i per això l’ACEA et fa un descompte del 10-15% en la compra a determinats establiments”.
