Quatre joves en edat universitària volen reclamar al Govern la creació d’un marc legal a Andorra per a la beneficència de possibles refugiats. Aquest grup, que es fa denominar Obrim-los Obrim-les però que encara no està oficialment reconegut com un col·lectiu, demana una llei interna per crear uns estatuts que assegurin a aquestes persones uns drets i unes garanties mínimes de vida dins les fronteres dels Principat.
Els joves recorden que per a la Diada de Meritxell del 2015, l’Executiu va adquirir «el compromís» d’acollir a vint persones procedents de París, però que a dia d’avui encara no ha complert amb la seva paraula: «Si no es crea un marc legal, no podran venir», insisteixen a dir, «i entenem que Andorra és un país complex, particular, on no tot està a les nostres mans, però tampoc es tracta de comprometre’s a una cosa que no faran».
Un manifest amb signatures / Lluny de quedar-se quiets, el que faran és entregar un manifest perquè el signi qui vulgui per entregar en les pròximes setmanes a l’administració pública, al qual a més de demanar una llei interna, es proposarà també tenir cura per un comerç just –»no col·laborar, per exemple, amb entitats amb fins de comprar armes», remarquen-, la creació de col·lectius per a marginats, projectes d’educació per a immigrants o de lluita contra el racisme, entre d’altres.
Sis mesos de retard de la llei / Des de la promesa de fa dos anys del Govern sobre acollir vint persones de París, aquest grup de joves ha fet diversos moviments abans de decidir escriure aquest manifest. De fet, al febrer van arribar a entrevistar-se amb el ministre Gilbert Saboya. «Ens va explicar com està la situació actual sobre els refugiats i ens va prendre les dades», resumeixen sobre la trobada. «Ens van comentar que al març estaria feta la llei i no ha estat així», afegeixen. Sis mesos després, la situació continua en stand by.
Un cap de setmana de jornades solidàries amb l’objectiu de conscienciar la població
«Volem ser un país d’acollida. Per això volem un cap de setmana solidari, perquè la gent surti amb més coneixements sobre això», va assegurar ahir la integrant d’Obrim-los Obrim-les, El cap de setmana solidari en qüestió ja té lloc i dates. Apuntin: 15 i 16 de setembre a la Massana.
L’agenda per al dissabte i diumenge que s’apropen es presenta força carregada. D’entrada hi duran el manifest perquè el signi tot ciutadà que ho desitgi com una mesura de pressió al Govern.
També realitzaran diverses accions per recaptar fons i destinar-los a tres oenagés –col·lectiu Vio, Proactiva Open Armas i No Name Kitchen– a través d’unes urnes que s’instal·laran a diversos punts del centre de la vila, d’un estand per a la venda de samarretes, gots i mocadors; d’una exposició d’arts plàstiques amb obres de diversos autors del país que estaran a la venda i que s’inaugurarà el dilluns a les sis de la tarda; d’un sorteig per al qual es vendran butlletes; i d’una marxa i un dinar populars a un preu mòdic de 5 euros.
Aquesta és, però, una petita part de tot el que hi ha programat. La resta, a més, és gratis. Hi ha un míting de ioga, un espectacle de dansa contemporània, tres concerts –Vibrand, Sara Núñez i Cor Rock d’Encamp–, tot tipus d’entreteniments per als més petits i sobretot, un cicle de xerrades perquè la gent prengui conscienciació sobre els refugiats, «un tema d’actualitat que s’ha de conèixer millor», asseguren els membres d’Obrim-los Obrim-les.
Yannis Herrera, Emma Riba, Èlia Riba i Blanca Riba són els quatre universitaris que lluiten perquè Andorra sigui un país d’acollida per als refugiats. Dos d’ells, de fet, fins i tot han anat en un parell d’ocasions a Grècia per veure en primera persona un camp de refugiats, conviure amb ells, conèixer les seves inquietuds i conèixer quin tipus de vida tenen. «Durant el dia a dia ens dedicàvem a entretenir-los, a fer temps perquè no pensessin i es mengessin el cap. Esperar i fer coses útils com aprendre idiomes», va explicar l’Èlia.
Va ser llavors quan va prendre consciència del calvari que passen aquestes persones i vol que la resta de la societat entengui també una realitat de la qual gairebé tota la població del països del primer món no coneix. D’aquí que les jornades solidàries per als refugiats, volen que es converteixi en un espai de discussió i han organitzat conferències, taules rodones i projeccions audiovisuals per mostrar perquè aquestes persones han de marxar de casa seva, venen a Europa a tenir una segona oportunitat, de la situació en què es troben quan creuen el mar, arriben a les nostres fronteres…
I per rematar, asseguren que «algú» del Govern anirà perquè la gent li pugui fer preguntes sobre aquest assumpte. «Hem parlat amb Exteriors i no sabem qui vindrà, però s’han compromès a fer-ho».
