Fins fa ben poc tot semblava apuntar que entre les 180 vacunes que hi ha en desenvolupament a l’àmbit global, la de la Universitat d’Oxford era la més ben posicionada amb importants resultats pel que fa a la seva resposta immune en les fases 1 i 2. La vacuna de vector viral produïda per aquesta universitat amb la firma sueco-britànica AstraZeneca es basa en un adenovirus de ximpanzé anomenat ChAdOx1. I fins a la setmana passada tot apuntava a què aquesta investigació liderava la carrera mundial i que podria rebre una autorització d’ús d’emergència a partir del proper mes d’octubre.
Des que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar al març la pandèmia per coronavirus, experts en epidemiologia de tot el món es van esforçar en assegurar que només una vacuna posaria fi aquesta situació. En aquest sentit, científics de laboratoris d’arreu del planeta van començar una cursa contra rellotge en busca d’un tractament efectiu i capaç d’immunitzar a la humanitat contra la Covid-19. El dia 9 de setembre, però, AstraZeneca va haver d’interrompre els assajos de la seva vacuna experimental degut a que un dels voluntaris va patir una malaltia encara sense explicació que s’està investigant. La bona notícia és que aquest cap de setmana els assajos s’han reprès i el voluntari es recupera favorablement.
És vident que les presses no són bones i que cal tenir en compte dos aspectes importants com són la seguretat i l’eficàcia. En un món en el qual tot es viu de forma ràpida i trepidant, sembla ser que aquest virus no deixa de recordar-nos que hem de frenar, anar més a poc a poc i fer bé les coses. Tot i això, molts experts coincideixen que aquest escenari es dona en moltes ocasions en aquest tipus d’estudis, però en aquest cas, l’evolució de les proves de la companyia i de totes les vacunes relacionades amb el coronavirus en general està essent observada molt de prop per la necessitat global de trobar una fórmula per aturar la pandèmia. Actualment hi ha nou vacunes competint, però la d’AstraZeneca és el primer assaig de vacuna en fase 3 i que s’ha hagut d’aturar.
Tots els Estats han volgut accelerar la cerca de forma vertiginosa; dels cinc països capdavanters en les investigacions, el Regne Unit (amb la seva vacuna d’Oxford) ocupava una posició molt esperançadora per poder tenir-la al mes de desembre, i aquesta aturada, tot i considerar-se normal, evidentment retarda els plans previstos per a finals d’any. Així, l’anomenada Mrna1273, vacuna que està desenvolupant l’empresa nord-americana Moderna, també es troba en la fase 3. Ara l’estan provant en 30.000 voluntaris i a més, compten amb les pressions del president Donald Trump, molt interessat en què estigui llesta al mes de novembre per motius electorals.
Altres opcions
Per la seva banda, a Rússia el govern de Vladimir Putin ha aprovat la vacuna Sputnik V, nom que fa referència al satèl·lit amb el qual la Unió Soviètica es va posar al capdavant en la competició espacial al 1950; sembla que vol demostrar que ara també seran els primers i fins i tot per demostrar que la vacuna ha passat totes les verificacions necessàries, ha inclòs a una de les seves filles en el tractament. La Xina, un altre dels països en competició, afirma que les seves proves ja s’han testat en centenars de milers de persones i assegura que donen immunitat i no estan causant efectes secundaris. Finalment, l’alemanya Curevac es troba actualment en la fase 1.
En el cas del Principat d’Andorra, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha reafirmat que els acords amb França i Espanya per compartir la vacuna es mantenen, de manera que Andorra serà dels primers països del món a poder accedir-hi, malgrat l’aturada. El titular de Salut ha explicat en el últims dies que el temps mínim de creació d’una vacuna és d’un any i tenint en compte els mètodes tècnics tan ràpids que hi ha avui en dia dona temps a tenir les primeres dosis a principis del 2021. A més, cal afegir que el país està inclòs en el Covax, una iniciativa mundial destinada a col·laborar amb els fabricants, perquè tots els Estats tinguin un accés equitatiu, segur i eficaç; per tant, la previsió és que en menys d’un any s’hagi vacunat tota la població d’Andorra.
Primera no vol dir millor
I enmig de tota aquesta marató per a obtenir la primera vacuna, ara els científics adverteixen dels perills d’aprovar una fórmula abans que s’acabin els assajos clínics, tot afirmant que faria més mal que bé i alertant de les possibles conseqüències negatives; no volen generar falses esperances, i que la gent s’afanyi a posar-se la vacuna quan en realitat potser no sigui la millor, sinó la primera que està disponible. D’altra banda, una vacuna que no funcioni també podria estendre la idea que és ineficaç i suscitar desconfiança entre la població, fet que li restaria valor a tota la resta i donaria ales al lobby antivacunes, que aprofitarà qualsevol relliscada en favor dels seus arguments, a més de l’existència del petit risc de mutació que faria molt més difícil posar fi a la pandèmia.
Per tant, sembla ser que prendre dreceres no és exactament una bona idea i suposaria un greu error; la confiança de la gent en una campanya de vacunació és crucial, de manera que totes les precaucions són poques i s’ha de ser molt prudent i cautelós si és vol posar fi a la pandèmia amb èxit i fer front a una conjuntura històrica sense precedents.
