El Govern ha condecorat aquest dijous mossèn Ramon amb l’Orde de Carlemany, en reconeixement a la seva trajectòria vital i al seu compromís amb l’educació, la cohesió social i la promoció dels valors humanistes. L’acte ha tingut lloc durant el tradicional dinar d’estiu a la casa de colònies AINA, a Canillo, i ha estat presidit pel cap de Govern, Xavier Espot.
L’homenatge s’ha dut a terme en un ambient familiar i proper, lluny dels grans escenaris institucionals, en un espai estretament vinculat a la figura de mossèn Ramon des dels seus inicis. AINA —acrònim d’Any Internacional del Nen Andorra— va obrir les portes l’any 1982 fruit de la iniciativa del rector de Canillo, qui anys abans, el 1976, ja havia organitzat les primeres colònies a la rectoria de la parròquia.
Durant la seva intervenció, Espot ha destacat que “si bé mossèn Ramon sempre ha defugit els reconeixements”, l’acte d’aquest dijous representa “el recolliment d’una llavor sembrada amb constància, humilitat i fidelitat”. El cap de Govern ha fet un repàs a la trajectòria del capellà, qui va arribar a Canillo l’any 1966 i que, segons ha subratllat, “va percebre i atendre una necessitat urgent: oferir espais educatius i de lleure per a infants durant els mesos d’estiu”.
Espot ha remarcat la tasca pedagògica desenvolupada a AINA, “una casa de tots, concebuda com un espai d’educació integral, on la natura, la cultura i la convivència hi són centrals”, així com la capacitat del projecte per autofinançar-se, adaptar-se i mantenir l’esperit altruista originari. També ha ressaltat el paper del mossèn com a referent per a generacions de joves monitors que han retornat a AINA com a voluntari, així com la seva tasca pastoral, el seu compromís amb el patrimoni i la cultura andorrana.
Durant l’acte, diversos testimonis han volgut posar veu a la gratitud compartida. Un antic monitor ha destacat que “AINA no seria el que és sense ell, però tampoc sense les generacions de joves que any rere any hem posat el cor i l’energia al servei d’un projecte educatiu que transcendeix les colònies i els jocs”. En aquesta línia, ha remarcat que mossèn Ramon “ens va donar una eina molt poderosa: la confiança”, i que “ens va ensenyar que ser monitor és formar persones, crear records i educar des del vincle i el compromís”.
Per altra banda, un monitor actual ha recordat la seva experiència personal: “Quan jo era petit, el mossèn Ramon venia a jugar una partida d’escacs amb nosaltres. Sempre hi era. I sempre acabàvem sopant al menjador nou, perquè fos quin fos el resultat, ell ens convidava”. A més, ha afegit que “AINA no són només edificis, és tota la gent que s’estima Andorra, la muntanya, la convivència… tot això és mossèn Ramon”, tot concloent el seu discurs afirmant que aquest “ha fet créixer un arbre que no som capaços de veure l’ombra que dona”.
En declaracions posteriors, mossèn Ramon, de 85 anys, ha assegurat que la distinció “és un somni fet realitat” i que la clau de tot plegat ha estat “la fidelitat”, un valor que, ha dit, “hauria de saber tothom, famílies i països”. “Amb fidelitat, picant molta pedra, es pot arribar molt lluny”, ha afegit, tot evocant els inicis d’AINA i l’acompanyament que ha rebut al llarg dels anys: “La gent del poble, els primers monitors, les famílies… m’han fet arribar fins aquí. Jo estic content per ells”. En aquest sentit, ha dedicat el reconeixement a totes les persones que han fet possible AINA, i ha insistit en la importància del treball col·lectiu: “L’important no és una persona sola, és l’equip”.
Pel que fa al relleu a la rectoria de Canillo i a la direcció d’AINA, mossèn Ramon ha afirmat que serà el bisbat qui decidirà, però ha deixat clar que mentre tingui força continuarà implicat en el projecte. “Jo, de petit, vaig veure una pel·lícula i vaig pensar que volia ser aquell que moriria amb els vots posats”, ha dit amb un somriure, afegint: “Avui hi ha molta burocràcia, moltes auditories… però mentre hi hagi bon equip i espiritualitat, AINA pot continuar. Jo em cuido que no es perdi l’essència: fer país, fomentar la fe i construir amistats que durin tota la vida“.
L’acte d’homenatge ha comptat amb la presència de monitors, antics participants de les colònies, autoritats del país i col·laboradors històrics del projecte, en una jornada que ha volgut reconèixer l’empremta d’un home que, com ha expressat Espot, “ha sembrat cada dia una mica més de pau i d’amor”.
