L’escultor i artesà Sergi Mas ha mort als 95 anys després d’un període amb la salut delicada. Nascut a Barcelona el 1930, es va establir de manera definitiva a Andorra, on es va convertir en una figura clau dins l’àmbit artístic del país.
La seva arribada es remunta als anys cinquanta, una etapa en què Andorra vivia un moment de canvi, amb el turisme i el comerç en creixement, però encara amb una forta arrel rural. Mas va arribar el 1957 per treballar amb l’artista Bonaventura Naudí en la talla de Sant Cristòfol a la Rabassa. El que havia de ser una estada temporal es va acabar convertint en permanent, i va fixar el seu taller a Aixovall, des d’on va desenvolupar gran part de la seva obra.
Al llarg de la seva trajectòria va conrear diverses disciplines, com l’escultura, el muralisme, la ceràmica o el gravat, i també va sobresortir com a il·lustrador i escriptor. Les seves creacions es poden veure en nombrosos indrets del país, especialment en espais públics i religiosos. És considerat per molts com un dels artistes més rellevants de la segona meitat del segle XX a Andorra, al costat de noms com Josep Viladomat i Francesc Galobardes.
La seva obra és present en diversos espais del país, especialment en entorns públics i religiosos
Entre les seves obres més destacades hi ha la reproducció de la Mare de Déu de Meritxell després de l’incendi del 1972, així com el disseny del mobiliari de la Casa de la Vall, que configura la imatge de la sala del Consell General i del Tribunal de Corts.
La seva aportació ha estat reconeguda amb distincions com l’Orde de Carlemany en el grau d’Encomana, atorgada “per una trajectòria meritòria a favor de la cultura andorrana, amb mèrits distingits en l’àmbit de les arts, l’escultura, la pintura, l’escriptura i l’artesania de la fusta”. El seu nom també dona identitat al Premi Sergi Mas, a l’Escola d’Art de Sant Julià de Lòria i a la Sala Sergi Mas de la Casa Comuna, inaugurada l’any 2021.
El seu darrer llibre, ‘Tafetans de justícia’, es va presentar recentment al Centre Cultural Lauredià, un acte al qual ja no va poder assistir per motius de salut. El seu nét, Hèctor Mas, li va dedicar un documental estrenat el 2017 per encàrrec de la Societat Andorrana de Ciències.
Des del comú de Sant Julià de Lòria han volgut recordar la seva figura amb aquestes paraules: “La seva empremta quedarà intacta en la nostra parròquia i arreu del país, on les seves obres explicaran d’on venim i qui som. Dir adéu a un gran artista sempre és difícil, però el seu llegat perdurarà per sempre entre nosaltres.”
