En aquests dies d’incertesa, mantenir-se entretingut a casa està resultant la tasca més complicada per a les persones que estan acostumades a fer vida fora de casa. Però, si en aquesta equació li afegeixes la presència dels nens, la resolució pot ser encara molt més dificultosa. Així que, els pares andorrans han de fer un esforç extra en aquest context per tal de fer de casa seva, un lloc atractiu pels petits de la casa.
La Fani és infermera, però viu de lluny aquesta crisi sanitària, doncs es troba de baixa maternal a casa. Va tenir la seva filla petita fa tan sols un mes. A part, té dos fills més de 21 mesos i 5 anys, i viuen plegats a casa amb el seu pare, l’àvia materna i, per raons circumstancials, amb el seu tiet. És a dir, un confinament de set persones juntes. «Els primers dies van ser caòtics perquè el meu marit treballa a la construcció i em vaig veure sola amb els nens a casa», però reconeix que a mesura que han anat passant els dies, s’han organitzat millor. D’aquesta manera, mantenen la rutina llevant-se d’hora i fent exercicis per activar-se, després fan activitats lectives. El nen gran ja fa fitxes que l’Escola Andorrana els ha fet arribar, però mantenir al petit concentrat ja és una tasca més complicada. «A l’escola bressol han fet un grup de Whatsapp amb els pares dels companys de classe i allà, tres educadores ens proposen d’activitats», comenta. Però no tot és treballar, i per això han muntat una àrea d’esbarjo al menjador on cada dia van canviant les joguines per tal de mantenir la diversió entre els dos germans.
La Sara és mare soltera d’una nena de 9 anys. Ella, afronta amb calma el confinament, ja que d’ençà que va ser mare, la seva vida social va quedar molt reduïda. Tot i això, pateix en veure com el ritme de la seva filla s’ha parat de cop. I és que la petita, és d’aquelles nenes inquietes que els encanta fer mil activitats. La seva mare, però, ha trobat una solució provisional per mantenir almenys una de les extraescolars de la seva filla: el piano. Buscant a les xarxes persones que fessin música en directe, va contactar amb un noi que li farà una estona de classe cada dia a canvi de què, més endavant, la petita faci una actuació per l’associació a la qual el noi està vinculat. «Així és com s’hauria de distreure la gent, aprofitar aquesta situació per fer iniciatives que afavoreixin a tothom», recalca.
I és que, a segons quines edats, se’ls fa difícil entendre el motiu pel qual ara no poden sortir al carrer. Com li passa a la Judit, amb el seu fill de dos anys i mig que insisteix a anar a veure la seva àvia com feien fins ara, o el fill de la Meritxell, que amb 11 anys fa molta vida a fora. «Amb el talent que hi ha al país, a veure si algú s’anima a fer un còmic adreçat als nens on els expliquin la gravetat de la situació», comenta. No és el cas de la Pili, que amb dos adolescents de 15 i 16 anys, i un tercer estudiant a Barcelona, se li fa més fàcil de gestionar. «Fem torns per a totes les tasques que fem al dia: un treu el gos al matí, l’altre a la tarda; un m’ajuda a cuinar el dinar, l’altre ho fa amb el sopar». De fet, la Pili té clar, que amb els adolescents, l’eina vital i indispensable per mantenir l’harmonia és la connexió a internet.
