- La primera cursa popular nacional trenca amb totes les expectatives i reuneix 1.400 persones L’organització va quedar desbordada, però el toc festiu no va reduir-se
CLARA GARNICA
ANDORRA LA VELLA
- Llargues cues Corredors recullen els dorsals, ahir. Foto: TONY LARA
Adults, infants i gent de la tercera edat. Homes, dones, gossos i d’altres animals. Esportistes professionals i amateurs. Ministres, cònsols, treballadors anònims i turistes.
Corredors, gent amb bici, gent amb patins, amb cotxets de nadó, amb cadira de rodes, amb crosses i acompanyats de gossos pigall. Ahir hi eren tots. I tots ells van desbordar l’organització de la primera cursa nacional popular Illa Carlemany, iniciativa emmarcada en la Jornada de l’Esport per a Tothom.
Les previsions inicials pronosticaven unes 600 persones, però l’organització va elaborar un total de 1.200 dorsals, va explicar Lluís Orona, cap de l’Àrea d’Esports del Govern. Però no va ser suficient, i a partir de l’inscrit 1.201 van començar les obres d’enginyeria. Papers mal enganxats i que lluïen un número escrit amb boli o amb subratllador. I així fins a superar les 1.400 inscripcions. Tampoc va poder córrer tothom amb la samarreta oficial de la cursa, que es venia a dos euros, destinats a finançar el projecte del Banc d’Aliments de Càritas. Se’n van encarregar 1.000 i es van esgotar.
Amb número imprès o no, amb samarreta oficial o no, tots els ciutadans van poder córrer i fer el circuit escollit (2,5 km. o 5 km) al temps que el físic de cadascú permetia. L’inici de la cursa va quedar desbordat. Estava previst per les 11 del matí, però l’allau d’inscripcions d’última hora va retardar la sortida gairebé una hora, “mai havia vist a Andorra una cursa amb tanta gent”, va justificar-se sorprès Orona. Amb tot, els primers corredors van creuar la línia de meta al camp del Consell General d’Andorra la Vella més enllà de les 12 hores.
El guanyador en categoria masculina va ser Toni Bernadó, i en categoria femenina, Sílvia Felipó, amb un temps de 13 minuts 28 segons i de 16 minuts 7 segons, respectivament. Però més enllà de convertir-se en els andorrans més ràpids, tant se valia ser el primer. L’important era córrer i reivindicar els hàbits saludables a partir de l’esport. A més a més, i ben acompanyats pel bon temps que durant la setmana no s’havia deixat veure, a banda de córrer els assistents van jugar amb inflables, van fer jardineria amb l’hort urbà i van cloure la jornada dinant una arrossada popular.
cgarnica@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
