La metgessa, psiquiatra i escriptora Marian Rojas ha omplert el Centre de Congressos d’Andorra la Vella amb la seva conferència ‘Recupera la ment, reconquista la teva vida’, que ha exhaurit les 900 butaques de la sala d’actes i les 350 butaques de la sala annexa.
Abans de l’inici de la conferència, Rojas ha reflexionat sobre l’actual moment històric i la facilitat amb què el cervell humà s’ha acostumat a la gratificació instantània. “Biològicament parlant, existeix una substància, la dopamina, en el circuit de recompensa, que fa que quan alguna cosa ens agrada, ho volem repetir, perquè el cervell recorda el que li calma, el que l’excita i el que li dona plaer“, ha explicat, tot esmentant que d’aquesta manera és com es generen els hàbits, però també els vicis.
Segons la psiquiatra, aquest mecanisme està relacionat amb la supervivència, l’alimentació i la vida sexual. No obstant això, ha advertit que el sistema de recompensa del cervell ha estat “hackejat per les drogues” i que ara, en comptes d’entrar pel nas, la boca o les venes, “entren pels ulls”, en referència a les pantalles i les xarxes socials. “Aquestes estan dissenyades per enganxar, per alliberar dopamina i generar gratificació instantània”, ha destacat.
En la mateixa línia, Rojas ha alertat que l’excés de plaer condueix a una intolerància al dolor: “Ens convertim en una societat de cristall. Per entendre què ens passa, és important conèixer-nos: quines són les meves vies de fuita, a què estic enganxat”, ha afirmat. Per altra banda, ha apuntalat que “no tots els enganxaments són dolents, però sí quan generen buit, perquè la felicitat depèn de trobar un sentit a la vida”.
Durant la seva intervenció, la psiquiatra ha aprofundit en la manera com l’ésser humà es connecta amb la realitat. Ha explicat que existeixen dos modes: el de supervivència, activat per la por i l’alerta constant, i el mode de desconnexió, alimentat per l’ús excessiu de pantalles. “Estem en un moment de la història en què vivim molt en estat d’alerta, amb moltes pors, molts fantasmes i moltes inseguretats. La solitud és un verí i, amb tots els respectes a la COVID, és la gran pandèmia del segle XXI”, ha afirmat. En aquest aspecte, ha destacat que “el cervell recorda el que ens dona plaer, calma i el que ens excita”.
Davant d’aquest escenari, Rojas ha recomanat identificar els factors que poden estar alterant la percepció de la realitat, desactivar-los i buscar suport en el nostre entorn. “A vegades cal anar a teràpia i demanar ajuda. Altres vegades, simplement adonar-nos del que ens passa ja ens pot ajudar. I després, envoltar-nos de persones vitamina, que ens ajudin i alleugin els nostres moments de sofriment”, ha conclòs.
Finalment, la psiquiatra ha destacat l’impacte de la pornografia en la societat actual, especialment en els menors. En aquest àmbit, ha exposat diversos casos recents que ha observat en conferències i situacions pràctiques. Segons ha assenyalat, l’edat d’accés a la pornografia s’està reduint i se situa actualment entre els 11 i els 12 anys. A més, ha alertat sobre els riscos d’aquesta exposició precoç, destacant que “el cervell tendeix a repetir allò que veu” i subratllant les diferències entre l’impacte d’aquestes imatges en un nen de 10 anys en comparació amb un adolescent de 17.
