La tercera i darrera jornada del cicle de conferències de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) ha posat el focus en el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, sota el títol “Les cooperatives en cessió d’ús: una opció d’habitatge sostenible i assequible”. Una sessió que ha despertat l’interès del Comú d’Andorra la Vella, representat pel conseller d’Habitatge, Marc Torrent, que hi ha assistit per conèixer de prop una fórmula que considera “interessant d’analitzar” i que pot obrir vies de reflexió sobre nous formats de tinença.
La directora de l’INH, Marta Alberch, ha recordat que aquesta proposta “a Andorra encara no s’està desenvolupant, tot i que la llei de cooperatives ho permetria”, i ha remarcat que l’objectiu del cicle és apropar models externs per valorar si poden encaixar en el context local. Segons Alberch, es tracta d’iniciatives “autogestionades”, en què l’administració “cedeix el sòl disponible i és la cooperativa qui gestiona tot el procés”. Ha insistit que són projectes que requereixen tres elements clau: “interès social, sòl i finançament”. Tot i això, ha defensat que “tots els projectes són traslladables i adaptables” sempre que hi hagi una comunitat disposada a impulsar-los.
“És una temàtica que mereix la pena analitzar perquè promou valors comunitaris, un habitatge no especulatiu i un preu estable” – Marc Torrent
Alberch també ha apuntat que aquest model podria ser “un complement del parc públic d’habitatge”, però sempre en un marc de realisme: “A tot arreu és un projecte molt nou, no és per a la gran majoria. Però posar-lo sobre la taula pot permetre que algú s’hi animi si trobem el sòl i el moment adequats”. Ha destacat que en territoris, com Catalunya o Suïssa, ja s’hi desenvolupen iniciatives consolidades: “No és un projecte massiu, però sí un camí que comença a obrir-se”.
La ponent convidada, l’arquitecta, professora i cofundadora de la cooperativa d’arquitectura Lacol, Cristina Gamboa, ha exposat les bases del model i la seva implementació a Barcelona, on van participar en el projecte La Borda, la primera cooperativa en cessió d’ús construïda en sòl públic. Gamboa ha subratllat que aquest tipus d’habitatge sorgeix de “la necessitat d’un habitatge estable i digne” i d’uns veïns “que tenen la voluntat d’organitzar-se i treballar col·lectivament”.
“És traslladable i adaptable, però cal que hi hagi interès i que trobem el sòl i el moment adequats perquè la gent s’animi a impulsar una cooperativa” – Marta Alberch
Segons ha detallat, perquè una cooperativa d’aquest tipus pugui tirar endavant calen tres factors essencials: “persones interessades amb un rol actiu”, accés al sòl —ja sigui públic o privat— i accés al finançament. Ha explicat que es tracta d’un model “molt jove” a Catalunya, però en creixement: “Hi ha gairebé un centenar de pisos en convivència i centenars més en construcció”. Gamboa ha remarcat que l’objectiu és “blindar l’especulació” i garantir un habitatge “estable i assequible”, inspirant-se en països com Suïssa o Dinamarca, on les cooperatives representen percentatges significatius del parc residencial.
Pel que fa als incentius per al sòl privat, ha indicat que també poden formar part del model: “Cal estudiar quin és el benefici per al propietari, però sempre garantint l’accessibilitat” i el funcionament econòmic cooperatiu.
“Crec que el model cooperatiu és una manera de blindar l’especulació perquè posa el valor en el dret d’accedir a un habitatge” – Cristina Gamboa
Des del Comú d’Andorra la Vella, Marc Torrent ha explicat que la corporació fa dos anys que treballa específicament l’àmbit de l’habitatge i que una part de la seva tasca és “fomentar la pedagogia” sobre noves formes de tinença. Torrent ha remarcat que les cooperatives poden aportar “beneficis comunitaris i un habitatge no especulatiu, amb preus estables”, un valor que considera “digne de ser analitzat”. Tot i això, ha advertit que l’escenari és encara incipient: “És un moment molt prematur, però ens interessa conèixer el model i parlar-ne”.
També ha fet referència als exemples de països veïns i al que considera un canvi de mirada necessari: “Hem de canviar el paradigma de la tinença”, ha dit, recordant que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús implica que “la propietat és de la cooperativa” i que, per tant, els residents “hi poden viure tota la vida, però no el poden deixar en herència”. Ha insistit que un dels reptes serà estudiar el finançament: “En el cas català hi ha bancs ètics que hi participen; aquí haurem de veure com es podria fer”.
