La nit del 31 de desembre, a partir de les 22.45 hores, Ràdio i Televisió d’Andorra emetrà un nou especial d’humor de Cap d’Any sota el títol ‘Campanades 2026’, una producció conjunta de Quelcom Andorra i La Random Collective, amb els humoristes Iván Lira i Miki Legendario al capdavant del projecte creatiu. El programa s’emetrà per Andorra Televisió i també es podrà seguir a través del web d’RTVA, a més de trobar-se disponible a la secció ‘A la carta’ després de l’emissió.
L’especial recupera un format de sàtira i sketchs que feia prop d’una dècada que no formava part de la programació de Cap d’Any. Lira i Legendario recorden les edicions del 2012 i del 2015 com una experiència positiva, però remarquen que el context actual ha fet necessari replantejar-lo. “Fer-ho el 2012 i després el 2015 va ser una molt bona experiència”, expliquen, abans d’afegir que “ara, al 2025, la tecnologia ha canviat molt i també Andorra”.
“Fer-ho el 2012 i després el 2015 va ser una molt bona experiència […] Ara, al 2025, la tecnologia ha canviat molt i també Andorra” – Iván Lira i Miki Legendario
En aquest sentit, destaquen la incorporació de La Random, una productora jove amb una mirada diferent de la seva, que, segons assenyalen, “sempre enriqueix”. Tanmateix, aquesta nova etapa també es reflecteix en el to del programa. Els humoristes apunten que l’edició actual deixa enrere una certa ingenuïtat de les versions anteriors. “Menys ingenuïtat, més mala llet ben educada”, resumeixen, i afegeixen que hi ha “més consciència que tot pot descarrilar”, una idea que impregna el conjunt de l’especial.
El fil conductor del programa és el multivers, un concepte que, segons expliquen, neix d’una constatació més que d’una decisió purament narrativa. “Vam assumir que la realitat ja no té una sola versió coherent”, relaten, destacant que aquest va ser el moment en què van veure clar el camí a seguir. “El multivers no és un concepte: és el dia a dia”, afegeixen. Un recurs que permet articular una crítica social des de diferents plans i exagerar situacions sense demanar permís: “Ens serveix per exagerar sense demanar perdó. Si tot és possible, tot és criticable”.
En termes narratius, ‘Campanades 2026’ construeix el seu univers a través d’una trama que combina referents del cinema i les sèries amb la realitat andorrana. L’espectador seguirà el recorregut de Mike i Joe, dos youtubers nord-americans que arriben al Principat amb la voluntat d’explotar negocis digitals, però que veuen com el seu projecte s’ensorra quan es queden sense diners. Aquesta situació els porta a participar en ‘El Joc de l’Isard’, una paròdia directa del fenomen global ‘El Joc del Calamar’. Al llarg del programa també apareixen altres referències, com ‘El Senyor dels Anells’, utilitzades per parlar de qüestions com els inversors estrangers, les noves professions digitals o la situació política i social del país.
Dins d’aquest multivers, una de les idees que resumeix millor el plantejament de l’especial és l’autoreferència. “Veure’ns a nosaltres mateixos fent exactament el que critiquem. Això és el multivers… i la teràpia”, expliquen. Així i tot, subratllen que el concepte no limita la llibertat creativa. “És una excusa molt ben vestida”, asseguren, i matisen que “el concepte aguanta l’estructura, però l’humor va lliure”. Cal destacar la participació de la Regadera Foodie, qui s’integra dins del programa com un element disruptiu. “No ve a fer de convidada: ve a trencar l’univers”, assenyalen Lira i Legendario.
“El límit és no fer-nos trampes a nosaltres mateixos. Si no ens fa gràcia a nosaltres, no passa el filtre […] Hi ha temes que funcionen millor al bar que a les campanades” – Iván Lira i Miki Legendario
En relació amb el ritme del programa, els humoristes expliquen que tot està molt treballat perquè després flueixi amb naturalitat. “Ho deixem tot molt lligat perquè després sembli que se’ns escapa de les mans”, afirmen, definint el resultat com “un caos molt treballat”. Sense fer un discurs explícit, consideren que l’especial reflecteix el moment actual. “Vivim saturats, sobreestimulats i amb massa pantalles”, apunten, tot afegint que “encara tenim sentit de l’humor… de moment”.
Pel que fa als límits de l’humor, asseguren que el principal filtre són ells mateixos. “El límit és no fer-nos trampes a nosaltres mateixos. Si no ens fa gràcia a nosaltres, no passa el filtre”. Així i tot, reconeixen que hi ha temes que decideixen deixar fora: “Hi ha temes que funcionen millor al bar que a les campanades”, tot remarcant que l’especial és fonamentalment humor, però amb un balanç implícit de l’any. “És humor, però el balanç hi és. El que passa és que el fem rient, no assenyalant”. Qüestionats per com definirien el programa en una sola frase, ho tenen clar: “Un Cap d’Any que no et diu què has de pensar, però sí de què pots riure”.
