L’Associació de Gent Gran d’Andorra espera que el Govern concreti com adaptarà al país el projecte Radars de Barcelona per combatre la solitud no desitjada i confia poder-ne conèixer els detalls en una reunió prevista dilluns vinent al migdia.
El president de l’entitat, Fèlix Zapatero, ha explicat en declaracions a EL PERIÒDIC que la trobada, prevista a les dependències de Govern, ha de servir per “saber exactament què es vol fer” i per poder participar en el procés com a representants del col·lectiu. “Primer s’ha de veure què és el que es fa a Barcelona i després què és aprofitable aquí”, ha afirmat, tot remarcant que “no és traspassar el 100% del model”.
Des de l’associació insisteixen que la realitat andorrana és diferent de la de la capital catalana. Segons Zapatero, “no és comparable la situació a Barcelona que la situació aquí”, i defensa que la solitud no desitjada al Principat és un fenomen poc visible perquè “som un país petit i ja es fa xarxa” entre serveis, entitats i comunitat.
“Primer s’ha de veure què és el que es fa a Barcelona i després què és aprofitable per a Andorra” – Fèlix Zapatero
En aquest sentit, ha apuntat que hi ha múltiples mecanismes de seguiment de la gent gran, des dels comuns fins als serveis d’atenció domiciliària, la Creu Roja o les farmàcies. “Si deixo d’anar a la farmàcia, em truquen”, ha exemplificat, per defensar que existeix una vigilància comunitària natural.
Zapatero també ha rebutjat que el perfil més extrem de persona gran sola sigui representatiu al país. “Aquesta persona gran, demenciada, sense mobilitat i sense família, n’hi ha molt poques”, ha assegurat, i afegeix que aquests casos acostumen a estar ja atesos en centres especialitzats. “Si ho poses tan malament, potser a tot el país n’hi ha cinc”, ha dit.
Malgrat això, l’associació no descarta la utilitat del projecte si s’adapta correctament, considerant necessari conèixer “tots els detalls i el tipus d’adaptació” que es planteja, ja que, segons remarquen, no es pot aplicar directament el model de Barcelona per les diferències de context.
Cal recordar que el projecte Radars, impulsat pels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona des del 2008, es basa en la creació d’una xarxa comunitària formada per veïns, comerços, farmàcies, voluntaris i professionals que detecten possibles situacions de risc en persones grans que viuen soles. Quan es detecta algun canvi, s’activa la intervenció dels serveis socials i s’hi afegeix un seguiment telefònic periòdic per combatre la solitud i afavorir la vinculació social.
A Barcelona, on més d’una cinquena part de la població supera els 65 anys i un 40% dels majors de 85 viuen sols, el programa busca reduir els efectes d’aquesta situació sobre la salut i el benestar. El model també promou la coordinació amb equipaments i entitats per generar activitats comunitàries i reforçar la inclusió.
“Suposo que Afers Socials adaptarà el model de Barcelona a la realitat d’Andorra” – Fèlix Zapatero
Andorra es va adherir formalment al projecte l’octubre del 2025 amb la signatura d’un conveni entre la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós, i la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Raquel Gil. L’acord preveu desplegar el programa al Principat amb la participació de voluntaris i la coordinació amb els comuns, després d’una fase prèvia d’anàlisi de la situació de la gent gran al país.
Zapatero ha recordat que el procés d’implantació ja fa mesos que està en marxa, amb reunions tècniques i visites d’experts de Barcelona, però ha insistit que ara cal concretar com es traduirà el projecte. “Suposo que Afers Socials adaptarà el model a la realitat d’Andorra”, ha assenyalat.
Sense valoració del co-housing proposat per Marsol
L’associació també evita pronunciar-se sobre la proposta de la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, de promoure habitatges de co-housing per a la gent gran. Zapatero ha assegurat que no es pot fer cap valoració sense informació concreta: “No puc opinar perquè no sé els detalls”.
En aquest sentit, ha reclamat conèixer aspectes clau com el preu dels habitatges, la ubicació o les condicions d’accés. “S’hauria de saber la parròquia, el preu i com seran aquests pisos”, ha apuntat, i insisteix que “mentrestant és parlar per parlar”.
A més, ha advertir que es tracta d’un model que no es pot traslladar automàticament d’altres àmbits. “Això és copiar el co-working al co-housing i no té res a veure”, ha conclòs.
