L’Associació Andorrana de Consumidors i Usuaris (ACU) reitera que la situació de l’habitatge al país «és un fracàs polític» i reivindica que és el «gruix» dels problemes econòmics de la població, correlatiu a l’actual nivell salarial. En aquest sentit, el president de l’organisme, Lluís Ferreira, va assenyalar que «fins que no tinguem una llei que ajudi als propietaris a tenir més garanties, no resoldrem el tema».
Ferreira assegura que ja fa set anys que existeixen dificultats en aquest àmbit, en tant que es van començar a detectar impagaments d’habitatge, comportant llargs períodes de temps per recuperar la propietat. «Vaig començar a intuir que generaria por al mercat de lloguer», va apuntar el president, que també va reconèixer que «ningú es plantejava» la situació actual: «tenim 4.000 pisos tancats pel tema fiscal amb Espanya, que també ha fet incrementar els lloguers», concloïa.
D’aquesta manera, va criticar que «no s’ha trobat cap solució» des de l’Administració, tot insistint en la proposta que ja va emetre l’entitat. En concret, Ferreira va mencionar que «donat que el Govern no té propietats ni possibilitats de construcció, l’alternativa seria arribar a acords amb propietaris privats per llogar-los l’edifici sencer i que aquest el destini a ajudar a les famílies».
En aquesta línia, va explicar que estan treballant en l’assumpte amb l’objectiu de fer-lo arribar a la Taula Nacional de l’Habitatge, tot i que va lamentar que no se’ls hagi convidat.
Tarifes llum i internet
En relació amb les reivindicacions del Partit Socialdemòcrata (PS) al Govern per ajustar el preu de les tarifes o paquets de FEDA i Andorra Telecom, el president de l’ACU va reforçar que «s’ha demostrat que això [l’internet, el telèfon i la llum] és un servei bàsic» i que seria «molt benvingut» que es reduïssin els preus. De fet, el PS va emfatitzar en el fet que «el nombre de persones i famílies amb dificultats econòmiques hagi pogut augmentar al llarg dels darrers mesos», a causa de la crisi socioeconòmica comportada pel coronavirus, tot criticant que l’Executiu es resisteix a ajustar-les i destacant que les parapúbliques els transfereixen entre 30 i 40 milions d’euros cada any. Una xifra que correspon a uns 500 euros per persona.
