La 41a edició de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra girarà entorn dels efectes globals de la digitalització. Sota el títol ‘La societat digital global, oportunitats i riscos’, el cicle de conferències planteja una anàlisi transversal sobre els beneficis i les amenaces associades a l’expansió de les tecnologies digitals. El programa d’enguany s’emmarca en la declaració del 2025 com a Any Europeu de l’Educació per a la Ciutadania Digital, una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa. Les sessions tindran lloc els dies 15, 16, 22 i 23 de setembre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
L’encarregat d’obrir el cicle serà el jurista i politòleg Josep Lluís Martí, professor titular de filosofia del dret i política a la Universitat Pompeu Fabra. La seva intervenció, prevista per al dilluns 15 de setembre, porta per títol ‘Democràcia i participació ciutadana en la societat digital’ i analitzarà com les tecnologies digitals estan transformant els sistemes democràtics i els mecanismes de participació ciutadana.
L’endemà, dimarts 16, serà el torn de la periodista Carme Colomina, especialitzada en afers europeus, desinformació i política internacional. En la seva conferència, abordarà el paper de la intel·ligència artificial generativa i de les xarxes socials en la propagació de notícies falses. A més, Colomina serà l’encarregada de moderar les diferents sessions del cicle.
El programa es reprendrà el diumenge 22 de setembre amb la intervenció de Laurence Devillers, professora d’intel·ligència artificial a la Universitat de la Sorbona. Amb la conferència ‘Desmitificació de les intel·ligències artificials i reptes ètics’, analitzarà els riscos d’aquesta tecnologia i les implicacions ètiques que comporta en la configuració de la realitat futura.
La cloenda tindrà lloc el dilluns 23 de setembre amb una ponència de la doctora Marta Aymerich, directora de l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La sessió se centrarà en la transformació del sistema sanitari arran de la digitalització, amb especial atenció a qüestions com l’accés universal, la qualitat assistencial i els canvis en el model cultural de salut.
