«La cerimònia de primera comunió de les filles de la baronessa Thyssen va ser molt senzilla, humil i molt íntima». Així ho descriu l’encarregat d’oficiar la cerimònia per la qual les bessones de Tita Cervera, Carmen i Sabina, rebien el sacrament la tarda del passat dissabte a l’església de Sant Joan de Caselles. El mossèn Ramon de Canillo, que quedava «embadalit» amb les nenes, assegura que l’acte va ser «com qualsevol altre» o fins i tot menys fastuós, amb l’habitual «emoció» de qualsevol mare davant del creixement i l’esplendidesa de les nenes vestides de blanc. La preocupació que el pentinat se li desfés amb el temporal va esvair-se quan va haver de pronunciar les típiques paraules que els pares solen dedicar als infants en aquest dia especial per a la família, tal com va relatar el capellà: «No va poder ni acabar de parlar, emocionada com estava».
Les germanes Carmen i Sabina Cervera, contra l’esperat per la premsa rosa i no tan rosa i precisament per evitar-ne els flaixos, van celebrar la tarda del dissabte el ritual de la primera comunió de la mà del mossèn Ramon, a la congregació de Canillo; l’aristòcrata preposava la celebració religiosa d’ahir dilluns al passat dia 28 per defugir qualsevol càmera que no fossin els dos professionals que ella mateixa duia per reportatjar el festeig (i cedir l’exclusiva). I l’allunyaven, de passada, de despentinar el recollit triat per a l’ocasió. Tal com va narrar el capellà, «ella s’estava per les nenes; era el fotògraf qui l’avisava sobre com i on posar-se» per mantenir-se com un figurí.
Qualsevol podria pensar que l’església devia quedar petita i s’equivoca: l’acte va ser «íntim» fins al punt de no comptar ni amb la presència del primogènit de Tita i germà de les protagonistes de la jornada. Menys encara, és clar, els cosins i tieta de les nenes, Blanca Cuesta. Únicament una desena de persones presenciaven la cerimònia, tal com va assegurar mossèn Ramon: «només hi havia el seu nebot amb la família, Guillem Cervera, que va ser qui em va posar en contacte amb la baronessa». Juntament amb Carmen Cervera i les nenes, clar, i les que el capellà imagina eren amigues de l’organitzadora. La «senzillesa» i confidencialitat van arribar fins al punt que el capellà es va veure privat, segons explica i per discreció, de dur dos escolans perquè l’ajudessin i li fessin la vegada de cor.
La intervenció de Thyssen/ En les comunions grupals potser no és tan habitual la intervenció dels pares abans no tingui lloc el sacrament. Les cerimònies del mossèn Ramon, per contra, es caracteritzen per la familiaritat i en aquest cas no va ser diferent. Tita Cervera va ocupar el faristol per dedicar unes paraules als seus «tresors» en el dia «en què creixien una mica més», explica el capellà.
«Les seves paraules van ser les de qualsevol mare tal dia com el de la primera comunió» del seu fill i, «com tothom, es va emocionar mentre parlava», fins al punt «d’haver d’interrompre» un discurs amb el que va traslladar a les petites la «felicitat» que li suposen però també «les responsabilitats» que hauran d’assumir ara en davant. Amb tot, Ramon Rossell va voler ressaltar la «humanitat» i la «humilitat» de la baronessa en veure «com de bé van llegir les nenes» i «l’abraçada que em va fer per agrair-me la cerimònia». L’únic inconvenient va ser per a les bessones: «les petites volien visitar la granja d’AINA i fer-se unes fotografies» en sortir de la missa, però el mal temps va impedir-ho.
La vestimenta dels assistents/ Les nenes, segons va descriure mossèn Ramon, «vestien de blanc de cap a peus», així com Tita, que no anava vestida més enllà del vestit que duu qualsevol mare en una primera comunió, comenta mossèn Ramon, que es confessa coix pel que fa a moda.
El tiberi posterior/ Després de la cerimònia i en vista del mal temps, la desena d’assistents van gaudir «d’un càtering» al que el capellà, que té per norma no acceptar convits, no va ser invitat. Com la cerimònia, l’àpat de celebració va tenir lloc en la intimitat i sense la presència del fill i germà de les protagonistes, Borja Thyssen. H
