El mes de Ramadà és el novè mes lunar i comença amb l’aparició de la lluna a la fi de Sha’ban (vuitè mes en el calendari lunar islàmic). Durant aquesta etapa, els musulmans de tot el món realitzen un dejuni diari des d’abans de l’alba fins a la posta del sol, prenent el seu primer menjar en apropar-se la oració del vespre, la quarta pregària. Rachid Cherkaoui representa, des de fa quatre anys, al Centre Cultural Islàmic d’Andorra i als prop de 2.000 musulmans de diferents nacionalitats –sobretot magribins, però també, francesos, alemanys, espanyols, i russos– que, assegura, resideixen al Principat.
Cherkaoui defineix el Ramadà com «la purificació del cos i l’ànima». Argumenta que «durant l’any el cos acumula coses negatives i durant el mes de Ramadà i les hores de dejuni, el cos es neteja i es purifica». A més, durant aquesta etapa, el musulmà s’ha d’esforçar en ser positiu en tots els sentits i fer servir bones paraules, ja que el Ramadà t’obliga a allunyar qualsevol pensament negatiu que es tingui i «comportar-te com un àngel», indica Rachid.
El president del Centre Islàmic explica que el Ramadà «és un mes de dejuni, però s’ha de menjar saludablement a les hores que toca. Durant el mes de Ramadà un musulmà s’exigeix molt perquè s’ho pren com un examen, com un entrenament per tenir la mateixa bona actitud durant tot l’any. Per exemple, sempre es fan pregàries, no només al Ramadà, però durant aquest mes, es potencia recordar a Déu, a la gent necessitada, fer donacions, fer bons actes i llegir molt el Corà, que es va revelar en el mes de Ramadà». Aquest és l’objectiu del dejuni, posar l’accent en l’ajuda al necessitat i aquells amb menys sort. El Ramadà és una pràctica obligatòria pel musulmà «a partir de la pubertat i fins que la salut t’ho permeti», apunta Rachid.
Els nens, les dones embarassades, les que donen el pit, una persona amb problemes de salut, amb alguna malaltia crònica o les d’edat molt avançada, estan exempts de fer el Ramadà perquè «son les persones que, per diferents motius, no tenen el cos i l’ànima preparats per fer-ho i es té sempre el permís de Déu». A més, quan es viatja, durant aquell dia es pot no fer el Ramadà perquè «no tens el cos preparat, però, evidentment, és només el dia del viatge o quan físicament no es pugui». Alguns d’aquests casos són els esportistes d’èlit. Futbolistes com Mesut Özil, Yayá Toure, Seydou Keita o Kanouté sempre han intentat compaginar la seva pràctica amb la professió. Tot i això, en aquests casos on no es pot complir el dejuni per causes professionals, sí s’han de respectar les pregàries, les donacions, els bons actes i el fer més lectures del Corà de les que normalment es fan.
El gran somni de Rachid i de la colònia musulmana al Principat és l’obtenció de la mesquita. No n’hi ha cap construïda específicament a Andorra, tot i que «el Govern no posa cap impediment a fer-la, ara mateix no tenim mitjans per comprar el terreny.» Des de l’associació es veu com un projecte futur i que hores d’ara «està lluny de poder-se fer realitat, tot i que crec que totes les religions del món han de tenir els seus espais de culte».
