La secretaria d’Estat en funcions, Helena Mas, va presentar ahir dijous les condicions per al finançament públic de l’atenció psicològica, aprovades durant el Consell de Ministres, que entraran en vigor a partir del 17 de setembre. Aquesta iniciativa s’inclou en el seguit d’accions dutes a terme en el marc del Pla integral de salut mental i addiccions, aprovat pel Govern el febrer del 2022. Mas va mostrar la seva satisfacció per l’entrada dels actes de psicologia a la cartera de serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i va exposar que la regulació aprovada estableix que els professionals de la psicologia que vulguin prestar aquest servei amb finançament públic han de signar un conveni amb la CASS i de forma prèvia han d’estar degudament acreditats pel Ministeri de Salut.
Pel que fa als criteris o les situacions d’inclusió per a accedir a l’atenció psicològica amb finançament per part de la CASS, poden fer-ho les persones de més de 3 anys que presentin una patologia en salut mental que permeti una intervenció psicològica. Per tal d’accedir-hi, cal disposar d’una prescripció mèdica expedida pel metge o pediatre referent, el psiquiatre, el metge especialista referent o el metge especialista en ginecologia i obstetrícia.
Mas va detallar que des del ministeri calculen que un 2% de la població es podrà beneficiar del finançament públic, basant-se en els ciutadans que s’estan atenent a la unitat de salut mental del SAAS. Dins d’aquest finançament públic, s’exclouen els pacients que presentin una patologia en fase greu i aguda o patologies complexes, les persones amb risc de suïcidi, els atesos en recursos que ja disposen d’atenció psicològica i les alteracions de salut mental lleus i de curta durada «la intervenció psicològica no la pots dur a terme en tots els estats, hi ha moments, i en la fase aguda no es pot dur a terme una atenció psicològica, sinó que s’ha de tractar amb fàrmacs i psiquiatria», va puntualitzar la Secretaria d’Estat en funcions.
En aquest sentit, va posar en relleu que «totes les patologies són importants» i per aquest motiu «hem reivindicat que no se n’exclogui cap», tot i que va assegurar que probablement hi haurà més casos relacionats amb l’ansietat, la depressió i els trastorns de conducta alimentària.
D’altra banda, va explicar que s’ha contemplat la possibilitat de fer un nombre màxim de sessions no presencials així com les condicions per a les sessions amb aquest format. Les intervencions es duran a terme seguint les tècniques i protocols de tractament definits i elaborats pel Col·legi de Psicòlegs i validats pel Ministeri. Tant en iniciar com a finalitzar el tractament prescrit s’haurà de fer una avaluació dels resultats.
A més també es farà una avaluació global dels resultats de la incorporació dels actes psicològics en la cartera de serveis en finalitzar el primer any i de manera periòdica.
Pel que fa a les condicions de finançament, s’estableix una tarifa de 45 euros amb un finançament per part de la CASS del 75%. Així, el pacient reemborsarà un import d’11,25 euros per sessió, només renovable una vegada a l’any per cinc sessions i per a la parapública suposarà una despesa d’entre 470.000 i 500.000 euros. «Ha estat una negociació llarga, enriquidora i col·laboradora», va indicar Mas.
El nombre màxim s’estableix en deu sessions amb una durada mínima de 45 minuts per sessió, només renovable una vegada a l’any per cinc sessions. Aquestes condicions no s’apliquen en el cas dels actes de psicologia duts a terme pel servei de salut mental del SAAS, amb els quals es treballarà una regulació específica.
Qüestionada per l’estat de l’ampliació del tercer pagador de manera generalitzada a tota la població, la secretària d’Estat en funcions va afirmar que des del ministeri s’hi està «treballant de valent», al·legant que es tracta d’un procediment que s’ha d’anar desenvolupant a poc a poc. Tanmateix, va considerar que pot ser una realitat durant el primer any de la pròxima legislatura, concretament «entre finals del 2023 i principis del 2024».
D’altra banda, preguntada en relació amb l’augment de les autolesions per part dels joves, va recordar que des del ministeri es duen a terme campanyes i accions perquè els adolescents tinguin coneixement dels recursos dels quals disposen. «Som coneixedors que és una situació generalitzada i estem atents i treballem per a fer diverses accions entorn d’aquesta problemàtica», va manifestar Mas.
