La depesa per habitant en Salut es va situar l’any passat en 1.677 euros, 17 euros més que el 2017, el què confirma l’increment constant des del 2012 i l’augment que es dona de la mateixa manera als països veïns. Quant a la despesa per càpita, cal destacar que el 2017 (encara no consten dades del 2018) a França es va situar en 2.984 euros (amb una variació interanual de l’1,1%) i a Espanya en 1.472 euros (amb una variació del 2,5%), amb la qual cosa Andorra se situaria entre els dos Estats, segons un informe publicat ahir pel Departament d’Estadística.
En referència a la despesa pública (incloent-hi la de la CASS, la del SAAS i la de l’administració central) va ser de 127,7 milions d’euros, una xifra que representa un increment del 2,9% respecte al 2017 i que és inferior a la mitjana europea. Segons l’OCDE, aquest creixement és habitual en tots els països i depèn de diversos factors, com l’envelliment cada vegada més prolongat de la població, la cronicitat de tota mena de malalties i l’aparició de noves o la investigació i el desenvolupament de fàrmacs especialitzats. Així mateix, la tecnificació de diagnosi també incrementa els pressupostos globals.
A més a més, i segons les dades fetes públiques ahir pel departament d’Estadística, aquest 2,9% representa la xifra més alta dels darrers anys a Andorra i mostra l’increment constant dels darrers anys. La quantitat representa un 29,4% sobre la despesa total del Govern (sense tenir en compte actius i passius financers) però és lleugerament inferior al percentatge registrat el 2017, quan es va situar en el 30% exacte.
Tal com van assenyalar des d’Estadística, principalment, aquest increment de les despeses registrades el 2018 s’explica per l’augment en 0,6 milions d’euros en el finançament per part del Govern a la CASS per cobrir el dèficit de la branca general per les prestacions de reemborsament sanitari dels diferents riscos definits pel sistema de seguretat social.
També ve justificat per l’increment de 2,1 milions en la subvenció al SAAS. Per últim, s’acredita per un augment total de les despeses de transferències als assegurats i famílies per prestacions de la branca general de la CASS per 1,8 milions d’euros.
Per contra, es dona una disminució de les transferències de capital del 35,1%, que vénen motivades per la inversió feta l’any anterior d’un milió d’euros a la residència Albó. Aquesta inversió puntual durant l’any 2017 explica la davallada de la partida durant el 2018.
Les dades d’Estadística reflecteixen, a més, que les despeses de personal van augmentar lleugerament, passant dels 5,5 milions del 2017 als 5,7 del 2018. De fet, és la segona partida més important en despesa sanitària, per darrere dels 114,5 milions destinats a transferències corrents.
Metge referent
En un altre ordre de coses, el ministre portaveu, Eric Jover, va anunciar dimecres que Govern va decidir ampliar el termini fins a l’1 de gener del 2020 per tal que els ciutadans escullin el seu metge referent. La data final per fer aquest pas s’acabava el 17 de setembre, segons la disposició final de la Llei de modificació de la Seguretat Social, aprovada abans d’acabar la passada legislatura. D’aquesta manera, Salut dona més marge abans de començar a cobrar més els ciutadans que no facin servir aquest mecanisme, ja que en cas que no s’hi acullin les visites als facultatius i als especialistes –a excepció del cas dels ginecòlegs, oftalmòlegs i estomatòlegs– seran més cares.
Jover va justificar la decisió durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres pel fet que encara hi ha molts ciutadans que no han escollit el seu metge referent i que, per tant, el minsitre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha optat per «posposar-ho». De fet, el Govern calcula que el pas l’haurien fet unes 44.000 persones de les 70.000 totals.
