El Tribunal Europeu de Drets Humans va anunciar ahir la seva imminent resposta al cas Gouarré, metge ginecològic que portava a Andorra davant la justícia supranacional en creure que s’havien vulnerat dos dels seus drets fonamentals: d’un costat, considera no haver rebut un judici just. De l’altre, lamenta la violació del seu dret al treball.
Gouarré-Patte coneixerà a la fi, després de gairebé sis anys endinsat en litigis, la decisió final dels jutges de la Cort europea al respecte del seu enfrontament judicial amb Andorra; el 2009, el Tribunal de Corts va condemnar-lo a cinc anys de presó per tres casos d’abús sexual a més de la prohibició, de per vida, d’exercir la seva professió al país. Aquesta penalitat va imposar-se en existir «un alt risc de reincidència».
La sala del Tribunal Europeu encarregat del cas Gouarré-Patte v. Andorra (application no. 33427/10) va iniciar les deliberacions a les nou del matí de divendres i n’emetrà les conclusions, segons va informar ahir, durant el transcurs de la setmana que entra. A més de la calendarització de l’exposició de la seva decisió, el portal web del Consell d’Europa recorda que el metge «creu que els seus drets humans van ser crebantats perquè ‘l’aplicació retroactiva d’una norma’ [el Codi Penal] li va impedir obtenir una revisió» de la seva pena.
Revisió de la sentència/ La vista per a jutjar l’enfrontament entre Gouarré-Patte i Andorra va desenvolupar-se el passat 21 d’abril, després d’haver analitzat el susdit cas. El ginecòleg, que des que esclatava la problemàtica té la prohibició expressa d’exercir la medicina al Principat, va esgotar les vies legislatives andorranes abans de recórrer, com a darrera instància, a les corts europees. El lletrat va defensar durant el judici el dret del seu demandant a que la sentència dels tribunals andorrans sigui revisada, tal com preveu el Codi Penal. A més, i tal com es desprèn de la informació donada pel Consell d’Europa, va invocar els articles 6 i 7 de la Convenció dels Drets Humans: el dret a un judici just i aquell que diu que no hi ha pena sense llei, respectivament.
D’aquesta manera demandava el fet que la sentència del Tribunal Superior mantenia l’aplicació de la pena accessòria d’inhabilitació permanent per exercir la seva feina malgrat que aquesta no era d’aplicació en tractar-se d’un càstig superior a la pena principal. El Tribunal Europeu emetrà el seu parer els propers dies.
