No es tracta de qualsevol beguda, estem parlant d’una de les més antigues de la història de la humanitat. Com també, perquè no dir-ho, una de les més estimades de totes. De fet, molts cops ens haurà vingut al cap pensar a on i qui va ser l’encarregat en descobrir aquest líquid daurat meravellós conegut com a cervesa. La resposta, malgrat això, no és tan senzilla com sembla; atès que no es pot donar un nom en concret ni una ubicació que puguem concretar fent servir Google Maps. Ara bé, sí que tenim documentats alguns detalls sobre l’origen d’aquesta beguda social tan popular i no està de més conèixer-los…
Així, el primer que cal saber és quins han sigut els ingredients bàsics que han permès elaborar aquest beuratge tan particular del qual es té constància, segons estipulen diverses evidències arqueològiques, d’un consum aproximat des de l’any 7000 aC. D’aquesta manera, la composició bàsica ha sigut sempre a partir d’aigua, cereals (generalment, malt d’ordi o blat, també altres com el sègol, la civada o l’espelta) llevats i, molt més endavant, amb llúpol. Sabent això, la següent pregunta és: i a on va sorgir la cervesa?
Malgrat que hi ha proves històriques que atribueixen la invenció als sumeris de Mesopotàmia, la realitat ens diu que seria el mateix que demanar-nos qui va inventar el foc, el qual evidentment no se sap amb garantia, ja que es va poder produir de manera coetània en diferents indrets del món i de diferents maneres on es fermentés algun cereal. A banda d’això, és important tenir en compte que un altre aliment com el pa està intrínsecament unit a la cervesa, donat que la fermentació de la farina amb l’aigua és la base d’ambdós productes.
És difícil, en aquest sentit, ubicar el seu origen en un sol lloc, ja que, per exemple, a la Xina ja es fermentava el blat, el mill, l’arròs i l’ordi per a obtenir el kiu, mentre que a l’altre costat de l’Atlàntic, a l’Amèrica precolombina, es duia a terme el mateix procés amb el blat. No obstant això, la història ens diu, gràcies als estudis d’antropologia i arqueologia, que les primeres inscripcions que constaten l’ús de la cervesa es van trobar en unes tauletes d’argila sumèries de Mesopotàmia (3100 aC) fent al·lusió a una primera cervesa anomenada alulu, que després esdevindria com a sikaru.
Tanmateix, la comercialització d’aquesta famosa beguda no arribaria fins a ben fet el salt de Mesopotàmia a l’antic Egipte, consolidant-se el seu consum entre la població i amb la troballa històrica d’atuells a Hieracòmpolis que contenien Nekhen-Hoffman, el nom que se li va donar a la cervesa en aquell temps, desenvolupant-se una xarxa de consum cap a l’any 3500 aC. Per això, els egipcis van ser els difusors del producte al Mare Nostrum, amb la seva realització comercial a través d’impostos i documentant-se en jeroglífics de papir el procés d’elaboració, estant molt lligada a la jerarquia religiosa i política.
Si bé és cert que durant l’època de Grècia i Roma (anomenada la cervesa com a kykeon pels grecs i zythum pels romans) era nombrós el seu consum, els gustos de la població es decantaven més pel vi; encara que no tota la societat tenia accés a ell. Els plebeus havien d’optar més per la cervesa, sense moltes opcions d’escollir, tanmateix; a on va quallar molt bé aquest beuratge va ser als països germànics i escandinaus, un territori molt més fred a on no havien de dependre de recollir la verema que implicava el vi. Cal remarcar que la seva popularitat també es va estendre al nord d’Europa a causa de ser una alternativa idònia a l’aigua, la qual requeria coure’s per eliminar els bacteris.
Per aquest motiu, es va associar i concebre la cervesa com el «vini corruptus», tal com va referenciar el cronista i historiador Diodor Sícul, establint-se aquesta com la beguda dels pobles bàrbars i sent el vi la «sang de Crist» que s’emprava als ritus. Val a dir que a l’edat mitjana, van ser els monjos als centres monàstics de Baviera els que van continuar amb la producció i exportació de la beguda daurada, atresorant la seva fórmula amb receptes pròpies, donat que, com s’ha dit, l’accés a l’aigua potable no sempre era senzill. És interessant saber que el primer emperador a atorgar una llicència per a la fabricació de cervesa fou Otó II el Vermell, recaient aquesta a la ciutat de Lieja, Bèlgica. Per tancar aquest punt, convé indicar que durant la Corona espanyola, va ser el rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya qui va introduir la cervesa amb un mestre cerveser, creant així la primera fàbrica en el Monestir de Yuste.
Més endavant, al segle XIX, l’epidèmia de la fil·loxera va afectar dràsticament el consum de vi en danyar les vinyes al Mediterrani, fet que va provocar un rebuig al mateix i un augment significatiu, al mateix temps, de la popularitat de la cervesa. A les illes britàniques, durant la revolució industrial, es va consolidar la producció familiar i casolana de cervesa amb el que coneixem com a ‘pubs’ (les public houses), locals amb llicències per vendre menjar i beure i on els obrers podien relaxar-se i saciar la seva set després de les insofribles jornades de treball.
Amb tot això al cap, ens situem a Andorra, ja al segle XXI, un país que compta amb tres empreses dedicades al sector de producció de cervesa artesanal: Cerveses Alpha, Boris Craft Beer i & And. Convé fer saber que totes elles fan servir matèries de primera qualitat i de proximitat, malgrat que cadascuna es diferencia per un sabor concret i la tècnica d’elaboració. Són el que coneixem com a cervesa d’alta muntanya; una beguda amb personalitat i caràcter dotada al nostre territori! A més, la seva puresa recau en la utilització d’ingredients de primera mà, totalment artesanals i elaborades a les valls d’Andorra.
D’aquesta forma, les creacions i mescles de cerveses andorranes aconsegueixen sumar dues varietats ideals com són la rossa; recomanada per acompanyar peix blau i carns vermelles, i la variant torrada, perfecta per maridar plats més forts, com ara una contundent fondue de formatge. Quant a la diferenciació de les tres firmes, Cerveses Alpha brinda en el seu maridatge estrella una combinació interessant de dolç i amarg, fet que aporta una experiència potent amb diferents sabors. D’altra banda, & And ens aporta el sabor únic d’una de les cerveses més autèntiques del Principat i finalment, la casa Boris Craft Beer ens obre les portes per conèixer-la més de prop…
Justament a l’entrada de La Cortinada, a mà esquerra trobarem l’entrada d’aquesta petita, però acollidora cerveseria (no oberta al públic) amb el rètol de Boris Craft Beer. Passant a dins, el seu cerveser, Miquel Giró, ens explica què és el que fa tan particular el seu producte principal. «Fabriquem tres estils de cervesa; la rossa, la torrada i la blanca, i arran d’investigar els seus derivats, vam crear també dos productes exclusius de la casa; un vermut de cervesa i un licor del mateix», apunta Giró.
«Partint de la base que qualsevol cervesa pot ser un producte ùnic», continua explicant el cerveser, «bàsicament el que la fa diferent el seu lloc d’elaboració, no tant la ubicació en si, sinó els seus ingredients» afegeix. Al mateix temps, Giró manifesta que el que provoca que la cervesa d’Andorra sigui tan especial, és l’aigua amb la qual es compon, la qual «és de gran puresa en venir de la muntanya», ja que aquest material és el 80% de la mateixa i acaba aportant-li un toc natural característic que la dota de qualitat.
Sabent que aquest és «l’aspecte clau» que diferencia la cervesa d’Andorra en comparació a la d’altres productors, Giró remarca que l’aigua d’altres continents «influeix en el seu sabor», i que la sort que es té al Principat és comptar amb aquesta netedat de l’aigua, sent realment «l’únic element diferenciador, ja que la resta d’ingredients s’han de comprar». A més, detalla que a Andorra no es compta ni amb l’extensió de terreny adequada ni amb el clima necessari per plantar els cereals ni el llúpol, com tampoc es disposa dels grans laboratoris que demanden el tractament minuciós dels llevats.
D’altre costat, el cerveser de Boris Craft Beer ens explica com van sorgir aquests dos licors extrets a partir de la seva cervesa: «Tot això neix a partir d’una idea basada en l’economia circular, ja que amb les ampolles que obrim per efectuar els controls de qualitat, se’ns quedaven moltes per tirar al desaigüe», confessa. Un producte que no es podia perdre així com així, i per això, Giró afirma que per aprofitar la ‘despesa’ de material, es va crear aquest vermut i licor casolà.
Finalment, Giró opina que Andorra ha sigut sempre un «país bevedor», molt apassionat per la cervesa i no tant pel vi o el xampany com abans. La problemàtica està, precisa el cerveser, que «el costum ens ha portat sempre a consumir alcohol industrial; i fer encabir al públic la cervesa artesanal resulta complicat», assenyala, afegint que la gamma de cerveses Boris «s’ha intentat adaptar molt als paladars més comuns». En definitiva, val la pena tastar un producte distint.
