La CEA considera que el dèficit actual de la CASS és insostenible i va aprofitar la presentació de la seva candidatura a les eleccions del consell d’administració de la parapública per retreure al Govern que no s’hagi atrevit a implementar cap de les mesures que la patronal està proposant ja des del 2009 i el 2010. El titular de la candidatura, Francesc Zamora, va apuntar que «un moment o altre s’haurà de fer front a la racionalització de la despesa perquè ara mateix la CASS és un campi qui pugui on usuaris i proveïdors estan abusant-ne d’una manera evident».
Les xifres que van posar sobre la taula durant la roda de premsa evidencien que hi ha un dèficit creixent que ja representa un 5% del pressupost de l’Estat. «I aquest és només el de la branca general; si s’afegeix el que pot suposar d’aquí uns anys el de la branca jubilació, el país acabarà sent insostenible a no ser que tripliquem els impostos i eliminem l’atractiu que ara representen per a la inversió estrangera», va puntualitzar Zamora. De fet, van recordar que l’any 2017 el Govern va transferir a la CASS fins a 38 milions d’euros en termes absoluts.
Insistència de la patronal
Per eixugar aquest dèficit, la candidatura de la CEA proposa mesures com revisar el factor de conversió del punt, però considera «la solució fàcil» incrementar les cotitzacions o flexibilitzar l’edat de jubilació, unes mesures que ja recollia la proposta per a la sostenibilitat del sistema de pensions que el consell d’administració de la CASS va fer arribar a l’Executiu al mes d’abril.
Precisament aquell document va rebre un únic vot negatiu de l’actual membre de la CEA al consell de la parapública, Jordi Galobardas, un fet que va desembocar en dures crítiques del president Jean-Michel Rascagneras contra el col·lectiu per no estar-hi d’acord. «Estem cansats que es criminalitzi els empresaris i el senyor Rascagneres pot ser molt bo fent acudits però no tant a l’hora d’aplicar mesures», va etzibar Xavier Altimir, a qui li queden tres mesos al capdavant de la patronal.
La candidatura de la patronal proposa allargar l’edat de jubilació de mutu acord amb l’empresari
El mateix Altimir va lamentar que els empresaris siguin sempre els dolents de la pel·lícula. «Tothom es gira cap a nosaltres i ens diu que som insolidaris quan realment som qui aportem més, ja que estem contribuint amb un 75% en contraposició al 25% dels treballadors, igual que el model francès», va argumentar el president de la CEA. Des de la patronal sostenen que primer cal fer els deures i després si ho veuen necessari avalaran propostes com l’augment de la cotització o de l’edat de retirar-se.
«Nosaltres proposem una jubilació a mida; que quan s’arribi als 65 anys o al topall establert, el comptador d’antiguitat a l’empresa es posi a zero i es negociï un nou contracte amb el treballador», va explicar Altimir. D’aquesta manera, volen evitar situacions com les que es donen actualment en què la gent allarga i espera ser acomiadada per poder cobrar una indemnització. «No volem obligar la gent a treballar, sinó que cadascú pugui decidir quan vol jubilar-se», va subratllar el president de la CEA.
Reaccions a la jubilació a mida
Des del col·lectiu d’assalariats, no van veure amb molt bons ulls aquesta proposta en què la continuïtat del treballador seria de mutu acord. El candidat Víctor Iriarte va considerar-ho «una forma encoberta de pagar menys a la persona contractada, que continuaria treballant més anys però de forma precària». En l’opinió d’aquest assalariat, la proposta només beneficiaria els empresaris i seria contradictòria per a la gent jove, que veuria reduïdes les opcions per accedir al món laboral. També va rebutjar-la el candidat Carles De Unzueta, que va apuntar que «s’ha de tenir una visió global de tots els sectors perquè cadascun té unes condicions determinades».
El pensionista Enric Riba va mostrar-se favorable a la mesura però va explicar que eliminaria l’opció vigent de poder combinar el sou d’una feina amb la pensió pública. Mentre que Antoni Penya, un altre dels candidats, seguiria mantenint aquesta possibilitat perquè «permet afrontar millor la disminució d’ingressos que es pateix a partir dels 72 anys quan et jubiles del tot». Penya conservaria els complements d’antiguitat a partir de l’edat màxima de jubilació, igual que el candidat Josep Moral, que considera que qui pugui continuar treballant ho ha de fer amb les mateixes condicions. Tot i així, va aclarir que podria variar en funció del que s’acordi amb cada empresa.
Dubtes sobre les reformes
El president de la CEA va retreure que el Govern segueixi fent cas omís de mesures en l’àmbit sanitari que ja es proposaven deu anys enrere, quan Cristina Rodríguez era ministra de Salut, i que ningú s’hagi atrevit a implementar-les. «Ara es comença amb el metge referent i la història clínica compartida, però quant ha costat?», va retreure Altimir. Tot i així, va recordar que aquesta mateixa situació es dona en altres àmbits. «Fa riure que encara no s’hagin aprovat al Consell General la reforma laboral o de la funció pública, així com la llei sindical, de la patronal i del codi de relacions laborals», va manifestar el president de la CEA. «De fet, si es deixa per a la pròxima legislatura ja serà de portada de la revista El Jueves», va ironitzar Altimir, que va reconèixer que «com a president estic cansat de sentir parlar sempre del mateix i que no es faci ni es tiri endavant cap d’aquests projectes de llei».
