La construcció del nou complex d’habitatge assistit per a la gent gran a Sant Julià de Lòria comença a agafar forma. Aquesta setmana han arrencat els primers treballs de la fase inicial, amb l’enderroc de l’edifici existent al terreny situat al costat de la rotonda del centre comercial Sant Eloi i la posterior estabilització del solar. Aquest pas dona el tret de sortida a un projecte que, si es compleix el calendari, hauria d’estar completat a finals del 2027 i entrar en funcionament a l’inici del 2028.
El futur immoble estarà format per tres blocs residencials que sumaran un total de 54 pisos d’una o dues habitacions, amb una superfície mitjana de 50 metres quadrats. El complex inclourà també un centre de dia amb capacitat per a una trentena d’usuaris. El projecte s’adreça específicament a persones majors de 65 anys, amb l’objectiu de respondre a la manca d’habitatge assequible per a la gent gran i donar una alternativa digna i funcional a un col·lectiu cada cop més ampli i vulnerable dins del teixit social andorrà.
El pressupost total s’enfila fins als 18 milions d’euros i es finança mitjançant un model de col·laboració publicoprivada, que implica el Govern, el comú lauredià i diversos actors privats. De fet, segons ha detallat el cònsol major de Sant Julià, Cerni Cairat, el 90% del finançament ja està garantit. “És un fet històric que el comú i el Govern hagin sumat esforços amb particulars que hi aporten capital de manera altruista per tirar endavant un projecte tan necessari per a la gent gran del país”, ha remarcat el mandatari.
De forma paral·lela a les obres, s’està ultimant la creació de la Fundació privada Laurus, l’entitat que gestionarà el conjunt. Aquesta fundació estarà integrada pel Govern, el Comú de Sant Julià, els hereus de Climent Riera i Cusí, els de Montserrat Marfany, els marmessors de María Duró, així com la Fundació Reig, la Fundació Bomosa i la Creu Roja. Aquesta estructura jurídica ha de permetre vehicular l’execució del projecte i garantir la seva continuïtat un cop en marxa.
L’origen de la iniciativa es remunta al mandat comunal anterior, però no ha estat fins ara que s’han concretat tots els passos administratius i financers necessaris. El projecte es divideix en dues fases: la primera, actualment en curs, inclou l’enderroc i l’estabilització del terreny; la segona, que s’activarà un cop finalitzada la primera, serà la construcció dels habitatges.
Des del comú ja s’han començat a rebre sol·licituds per accedir als futurs pisos. Segons ha explicat Cairat, la demanda és elevada i respon a una necessitat latent: “N’hem rebut moltes, perquè, lògicament, la gent està preocupada i, sobretot, en aquesta franja d’edat de pensionistes, que és precisament a qui va adreçat aquest immoble”. El cònsol ha recordat que es tracta d’un projecte que vol donar una resposta real i concreta al problema d’habitatge d’una part significativa de la ciutadania.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, també ha volgut subratllar el valor del projecte, no només per l’impacte social que tindrà, sinó pel model que representa. “És una cooperació publicoprivada i és un punt històric perquè, amb la col·laboració de totes aquestes persones i institucions, puguem tirar endavant aquest projecte tan important i formi part també d’aquest parc públic de lloguer assequible amb les especificitats d’un projecte per a la gent gran”, ha defensat. Marsol considera que combinar habitatges assistits amb un centre de dia dins una mateixa infraestructura és “un model que ens agradaria poder seguir en altres edificis”.
Pel que fa a la viabilitat econòmica, tant el comú com el Govern asseguren que no hi ha riscos immediats. “Ara comptem amb el gran gruix, el 90% del capital, i per tant això tira endavant”, ha reiterat Cairat. En cas que durant les obres calgués fer front a nous costos, des de la corporació no es mostren especialment preocupats: “Si això passa, ja veurem quina solució hi ha”.
